diumenge, 15 de març del 2009

Adéu hivern


Hi ha un gran espai en mi
preparat pel silenci,
els dies llargs de sol i brisa
els passejos a la natura en llibertat.

El llarg hivern ja se'n va,
s'obren noves portes a l'alegria.

Hay un gran espacio en mi preparado para el silencio, los largos días de sol y brisa, los paseos a la naturaleza en libertad.
El largo invierno ya se va, se abren puertas nuevas a la alegría.

dijous, 12 de març del 2009


M'agrada la gent que es mira la gent amb bons ulls.
Que no va amb la desconfiança per davant, malgrat li hagin fet mal abans, finsitot moltes vegades.
Però sap donar oportunitats, i mirar amb aquella mirada neta de quan comences de zero, quan els rencors no poden amb les ganes de viure amb gust.
M'agrada qui dóna oportunitats, i un vot de confiança a quasi tothom.
El qui sap aprendre de la més humil de les persones, i no es considera ni per sobre ni per sota. Dóna, dóna i dóna.

(Aquest text està inspirat entre una poca gent que conec, entre ells tu: Carme.)


Me gusta la gente que mira a la gente con buenos ojos.
Que no va con la desconfianza por delante, a pesar de que le hayan hecho daño antes, incluso muchas veces.
Pero sabe dar oportunidades y mirar con esa mirada limpia de cuando empiezas de cero, cuando los rencores no pueden con las ganas de vivir con gusto.
Me gusta quien da oportunidades, y un voto de confianza a casi todos.
El que sabe aprender de la más humilde de las personas y no se considera ni por encima ni por debajo. Da, da y da.

(Este texto está inspirado en una poca gente que conozco, entre ellos tú Carme)

dimecres, 4 de març del 2009

TORO vaca



Situacions difícils a afrontar

Primer vull mirar-les cara a cara, acceptar que determinades coses són d'aquella manera, per molt que faci mal reconèixer-ho per fi. Pot portar temps posar-li nom.

Aconseguida la valentia de mirar el problema de front, i no d'esquivar-lo ni dir-n'hi un nom fals que no sigui tan dolorós, llavors vindrà el pas següent.

El de fer front a la situació. Abans d'actuar al respecte la tasca de buscar la manera. No és fàcil; cal pensar estratègies, mirar la forma...

Conèixe'm i, si es tracta de quelcom amb algú, fer l'esforç de conèixer'l, pensar en possibles reaccions. I fer-se forta davant l'afrontament de la situació a millorar; hi ha la probabilitat de que certes coses desagradables vinguin en conseqüència d'estar actuant.

Però cal apostar per no amagar el cap sota terra,
la vida té proves dures, però m'agrada anar pensant, buscant i tirar endavant contra allò que m' oprimeix.
Em farà finalment més forta i segura, i per tant també més lliure.
Ara: es passa malament!!!


Com definiria algú proper: "MORIR MATANT"

dilluns, 2 de març del 2009

Rubianes...nostàlgies

Feinejo;
el Rubianes xerra de fons -li fan un homenatge a la tv-
la Nora davant la pantalla imitant-lo, monòleg paral.lel



(...recordo quan érem al teatre veient "La sonrisa etíope", humor "punyetero", pícaro i bells paisatges etíops... Era pocs dies abans que se sabés que estava fotut; tu donaves patades a la panxa, la mama tenia contraccions i pensàvem que hauríem de sortir de l'espectacle corrents, de part...)



...tarda finalment
nostàlgica i entranyable.


Enyorarem aquesta persona tan vital, lliure i divertida,
no hi ha dret... sovint no mires quan t'emportes la gent, i si encara tenia mil projectes i somnis per a fer realitat....

diumenge, 1 de març del 2009

El curioso caso de Benjamin Button



Després de veure i gaudir d' aquesta pel.licula, unes quantes coses en les que m'ha fet pensar:

el pas del temps ho pot quasi tot


hi ha sentiments que ni la mort pot destruir

Què és el temps???

Jo em sento igual a mida que passen els anys però el cos va canviant, igual que el de la gent del volt i tot el què hi ha; canvia el cos i algunes coses en la forma de ser, de pensar malgrat poden ser imperceptibles; tots ens fem grans, i al final -si hi ha sort en la majoria dels casos- arribem a vells. Canvien els paisatges, els llocs, tot. "En el canvi hi ha la permanència", deia el filòsof (Heràclit, eres tu?)

Cada cop m'adono que hi ha molta més gent jove que jo i menys gent més gran.


Val la pena exprémer cada minut.

D'un moment a l' altre tot pot canviar molt, radicalment. El fer o deixar de fer alguna cosa en un moment determinat, el dir o no dir, demostrar o no, per insignificant que pugui semblar a vegades pot canviar radicalment quelcom de les nostres vides.

Si tenim sort, un dia morirem de vellesa, havent gaudit d'un munt de sensacions noves, diferents, apassionants. Havent triat els camins que ens semblaven millors, conegut i estimat molta gent, molta de la qual desapareixerà abans que nosaltres, i molta d'altra que ens sobreviurà.

Està més a les nostres mans del què pensem l'haver pogut experimentar una vida plena.
Quins beneficis aporta viure sentint-se víctima de l'exterior? Paga la pena viure autocompadint-se quan el preu que es paga és amargar-se la vida i deixar-la passar?

La intel.ligència crec que ha de servir per a aprendre a simplificar: trobar així el sentit positiu del què ens passa (tot i que a vegades es fa dur d'"aguantar el tipus" en segons quines situacions); però a vegades és més fàcil o aparentment beneficiós per segons qui recrear-se en el "quina mala sort que tinc" en comptes de fer front al què realment hi ha: la capacitat de ser valents i agafar el timó.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Falta un dia!!!!!!

Tan sols un dia i serà el teu primer aniversari.

El pas del 0 a l'1, del nadó més indefens a ja ser una persona molt autònoma, que camina, es fa entendre, sap què li agrada, reconeix i crida les mames i la gent que veu sovint.

Saps què et molesta (que et vestim, que et fem anar a dormir, menjar segons quines coses o a segons quines hores,...), què et fa tronxar de riure.

Descobrim amb tu com t'arriba a agradar el contacte amb la gent i els animals (els gossos de moment guanyen de molt a la resta de bestioles...) ; les emocions fortes ,els sustos, les acrobàcies, les disfresses, la música, ballar, les pallassades que et fem, els llibres, les casetes on buscar els animals, les pilotes,...

Aprens tot sense pausa, minut a minut.
En aquests mesos has canviat d'aspecte quasi a diari, per arribar a ser qui ets avui, ja quasi un any de Nora. Ens ensenyes satisfeta totes les coqueteries que saps fer, crides d'alegria, provoques perquè t'agrapem, fas les mil cares i mirades per a seduïr i fer que et dediqui atenció la persona més eixuta...

Ens has robat el cor a un munt de gent que t'observem dia a dia amb sorpresa i admiració.
Omples les nostres vides.

Demà, quin dia tan especial!!!!!!!

dissabte, 21 de febrer del 2009

Voldria per a tu...


Voldria ser la teva llar,
guarir el dolor que t'habita...

Portar-te tan lluny com vulguessis, al lloc més bonic mai conegut.
Que només tinguessis motius per a riure.
Voldria per tu tot allò que els meus recursos fossin capaços de donar-te
sense límits, sense que els meus patiments traspassessin cap als teus.

una joia pura

Això et puc oferir ara: la meva voluntat d'intentar-ho.
I la devoció amb que em fas viure i creure en tu.