Voldria per a tu...

Voldria ser la teva llar,
guarir el dolor que t'habita...

Portar-te tan lluny com vulguessis, al lloc més bonic mai conegut.
Que només tinguessis motius per a riure.
Voldria per tu tot allò que els meus recursos fossin capaços de donar-te
sense límits, sense que els meus patiments traspassessin cap als teus.

una joia pura

Això et puc oferir ara: la meva voluntat d'intentar-ho.
I la devoció amb que em fas viure i creure en tu.

Passo per moments de moltes exigències i reptes cap a mi des del meu voltant. A la feina, a casa, com a mare i parella, estar allà i en ocasions haver d'ajudar a resoldre temes que són complicats, delicats,...


I les cames se m'afruixen, a moments m'ensorro, altres torno a flote més serena que en altres èpoques.


I voldria fondre'm, marxar hores com abans, en un cop de moto, o amb un dia fora de Barcelona ...tornava com nova. I ara com ha canviat tot. Per molt racional que es sigui: jo ho vaig triar així..etc qui no coneix l'enyor o la fluixera?


No canviaria una coma de la meva realitat personal, ara bé: quan flaquejava abans res anava més enllà de mi mateixa, si jo estava "pa dentro" no hi havia qui m'ho notava i s'ho feia seu, ara hi ha cert "efecte domino" en situacions fora de casa , etc. I hi ha una petita que si estic sèria i callada ella també nota, reclama i fa les mil i una per atraure la meva atenció.

Positivament , això sí: Quan ella em dedica un somriure o una carícia -a vegades són d'aquelles que "de tant que t'estimo t'abonyego" jeje-
em desfaig i se'm passa tot de cop.

I cada situació que posa contra les cordes també és la que segurament més ensenyarà.


*El quadre és de Picasso.

Road thoughts

Carreteres plenes de pols, rectes, inacabables,
desèrtiques sota l'esfera celeste


ESCAPAR DE L'IMPOSSIBLE



no espai, no temps, no arrels, no compromisos

Cels de colors canviants: sols, pluges, núvols immensos o esfilagarsats,
nits sense lluna o plens d'ella, estels a milions, llumetes llunyanes
o foscor absoluta

música per viatjar de nit: profunda i trista

veure passar motels, benzineres rònegues

Entrar en un d'aquells bars semi solitaris emmig d'enlloc
amb personatges rudes, esmorzars copiosos, cafè aigualit...
música a la Jukebox


Escrita a la immensitat la buidor interior
la SOLITUD del món i la personal TRIADA

Les Castafiores

De petita -i no tant- devorava els còmics del Tintín. Recordo amb especial carinyo el volum de "Les joies de la Castafiore" i aquella mítica escena en la que ella cantava:


"RIIIIIC DE VEURE'M TAAN BEEELLAAA EN AQUEEST MIRAAAAALL!!!!"



M'agrada molt ... la diva plena de força per a fer front a tot ,perquè es té a sí mateixa i a la bellesa que s'atribueix.

En alguns moments m'he sentit així i l'escena m'ha vingut al cap , plena d'humor; i m'he sorprès cantant "Riiiiiic de veeeeuure'mmm taan beeellaa....".

I un fet que va ser molt divertit quan ho vam saber: a una amiga li passa el mateix amb aquesta vinyeta: li ve al cap en moments d'auto-xute energètic i es sorprèn entonant aquest cant a ple pulmó.

Podria ser un himne per a tantes dones que a vegades ens hem sentit insegures però que hauríem de saber que en realitat ens mengem el món amb patates!!!

Còmics

Darrerament tinc més afició que abans pels còmics. Estic pendent dels que em recomanen i sempre que puc els agafo a la biblio o compro. Les novel.les gràfiques han sigut un grat descobriment a casa.

En citaré uns quants que m'ho han fet passar molt bé.
Vaig descobrir l'Alison Bechdel, que amb la seva sèrie de còmics de "Unas bollos de cuidado" he tingut moments genials.Molts dels seus personatges han inspirat els de la sèrie "The L World", al meu entendre.


I una novel.la gràfica de la mateixa autora que val molt la pena és "Fun Home,una familia tragicómica".

Si us agrada el món del còmic: a llegir!!!

menys és més

Tenir tants pocs moments per a fer la meva em fa valorar molt quan hi són, com or que passa entre els meus dits...

Quan, com ahir, quedo amb una bona amiga i la fem petar una estona davant d'una cerveseta: això és lo más!!!!!

No cal anar a buscar qui sap què. Una bona companyia, una bona lectura, una estona per a fer relaxació, escriure o pensar en projectes futurs interessants...


Estar a casa mirant pel balcó en silenci, ara que els dies són freds i conviden a recloure's... o en parella al vespre, cansades però ja amb cap tipus d'obligació més ni haver d'anar a treballar l'endemà...

En un acte que abans era del més normal fer, ara : disfruto el triple.

Passos agegantats - Pasos agigantados

Per aquí hi ha algú que d'aquí poc ja escriurà algun post amb mi; de ganes de remenar el teclat no n'hi falten.

Ara per ara ja parla per telèfon animadament: agafa qualsevol objecte (per exemple el comandament a distància de la tv o dvd, que li atrauen molt) i comença la conversa. Amb molta xerrameca, riures explossius inclosos i explicant-se d'allò més bé, només falta que els grans -que no anem sobrats d'imaginació- entenguem què diu al que se suposa que està a l'altra banda del fil telefònic.
És tot un espectacle la cara que posa de concentrada en la conversa, i com de tant en tant mira de reüll als espectadors morts de riure i de seguida fa com si no se n'adonés i segueix explicant-se animadament.

I no puc deixar de mencionar que des de divendres passat ja ha començat a donar els primers passos sola: visca la pròpia autonomia!!! l'exerceix amb tota valentia i velocitat. Quin crack aquesta Noreta deliciosa!!!!!

Por aquí hay alguien que pronto escribirá algun post conmigo; ganas de toquetear el teclado no le faltan!
Por ahora habla por teléfono eufórica: coge cualquier objeto (por ejemplo el mando a distancia de la tv o dvd, que le encantan) y empieza la conversación. Con mucha labia, risas explosivas incluidas y explicándose de maravilla, sólo falta que los mayores -que no vamos muy sobrados de imaginación- entendamos lo que le cuenta al que se supone que está al otro lado del hilo telefónico.
Es todo un espectáculo la cara que pone de concentración en la conversación, y cómo de vez en cuando mira de reojo a los espectadores muertos de risa y enseguida hace como si no se diera cuenta y sigue contando animadamente.
Y no puedo dejar de mencionar que desde el viernes ya ha empezado a dar sus primeros pasos sola: viva la propia autonomía!!! La ejerce con total valentía y velocidad. Qué crack esta Nora deliciosa!!!