Fil a l'agulla

Poc temps dedicat al bloc...ho rumio , em sap greu. Tampoc escric gairebé al diari personal,...arribo a la conclusió que les estonetes lliures estan mal invertides.

La veu crítica tampoc ajuda: "això no serà original, què puc posar? No vull repetir-me..." ditxós super-jo que tanta espontanietat xafa!!!!

No pretenc fer cap obra d'art sinó retallets , moments o divagacions...compartides amb qui hi connecti bé.

Aquí va doncs el post per reemprendre, amb la il.lusió que em sol caracteritzar (bé, d'hores baixes també en passo algunes eh?), la cura a l'estimat bloc!!!!

Espero que sigui una mica de tothom que hi tregui el nas, a més gent més varietat i color!!!

Yeah!!!

Yeah!!!!
Alliberar-se de vells lligams
mirar les coses sense parpellejar
agafar cada tema com vingui,
sense anar sobre segur

Deixar fluir
deixar marxar
agafar com a únic el què ho és:
cada dia pot ser l'últim
i això és el que m'omple de vitalitat.

Ombra

Malson que retornes quan em desperto.

Imatge en mil bocins

em fereix les entranyes

però és el què hi ha... a vegades.

Únic-único

Bon ambient



les coses a fer amb calma i bon humor




molta gent estimada al cap, fent xarxa en la distància.






Senzill, alegre, ple: un Nadal així per a tothom,

i sé que és difícil en algunes situacions

però si més no

que allò que hi ha sigui pres com el què és: únic, fugaç i irrepetible.




Buen ambiente

las cosas a hacer con calma y buen humor

mucha gente querida en mente, haciendo red en la distancia.

Sencilla, alegre, plena: una Navidad así para todo el mundo,

y sé que es difícil en algunas situaciones

pero al menos

que aquello que hay sea tomado como lo que es: único, fugaz e irrepetible.

Amb tu

Entre que et refàs i no et refàs aquest silenci compartit, en la màxima intimitat mare-filla.

La teva personeta en els meus braços relaxada , extranyament callada i absent...

Ets el més meravellós i misteriós que m'ha succeït.

Imatge: "Contigo" d'Ana Cabrera Grohs

Per tots els instants que m'he pogut haver perdut,tots els detalls n o percebuts ni assaborits...

per tots els moments que no he sabut trobar, les decisions que he pres precipitadament

Per veure i no mirar,ara aquesta nostàlgia.

Com diu la Mari (Chambao) "Fijarnos en los pequeños detalles de la vida, que nos hacen ser más libres. Escuchar el silencio y perderme dentro"

Hi són

Los que han muerto no están muertos...
Los muertos no están bajo tierra,
están en el árbol que se estremece,
están en el agua que fluye,
están en el agua que duerme,
están en la choza, están en la multitud.
Los muertos no están muertos.

BIRAGO DIOP

Dedicat a tu, que també ho sents així.