dimecres, 6 de maig del 2009

Clarobscurs




Turbulències i clars, contrastos extrems agredolços.

El millor dels regals pel dia del sant, també en el mateix dia disgustos i decepcions. Com la vida mateixa, no hi ha claredat sense foscor, no hi ha plenitud sense malestars,
com valoraríem sinó els dies nítids, radiants i plens de música?

Vaivé constant, a cops esgotador...Però senyal indiscutible que estem vius, que ens exposem a les tempestes i tirem endavant malgrat vinguin núvols negres , segurament serà inevitable que descarreguin.

La por no ha de tenir massa espai, sí la prudència.

El valor i l'autenticitat podran amb tot. SErà una pau guanyada a pols.

1 comentari:

Ju ha dit...

Aiiiiiiiii què seria de nosaltres sense aquest contrast, quina alegria sentiriem si sempre fos constant i permanent, deixariem de notar que la sentim?

Força i ànims amor meu,

Sandra