dimarts, 5 de maig de 2009

Al paraís

Aquest és un dels racons on ens anem a perdre de tant en tant.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,


hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.


Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.

Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.


Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.