Turbulències i clars, contrastos extrems agredolços.
El millor dels regals pel dia del sant, també en el mateix dia disgustos i decepcions. Com la vida mateixa, no hi ha claredat sense foscor, no hi ha plenitud sense malestars,
com valoraríem sinó els dies nítids, radiants i plens de música?
Vaivé constant, a cops esgotador...Però senyal indiscutible que estem vius, que ens exposem a les tempestes i tirem endavant malgrat vinguin núvols negres , segurament serà inevitable que descarreguin.
La por no ha de tenir massa espai, sí la prudència.
El valor i l'autenticitat podran amb tot. SErà una pau guanyada a pols.
1 comentari:
Aiiiiiiiii què seria de nosaltres sense aquest contrast, quina alegria sentiriem si sempre fos constant i permanent, deixariem de notar que la sentim?
Força i ànims amor meu,
Sandra
Publica un comentari a l'entrada