dilluns, 11 de maig de 2009

Sobre tirar la tovallola


Els missatges optimistes no sempre serveixen.

Quan les coses van molt maldades no ajuda pensar que tot està en mans pròpies, és enganyós i pot arribar a perjudicar molt. I més ara en temps de crisi. La sensació de poder fer alguna cosa respecte les coses que ens passen clar que ajuda a tirar endavant.
Però hi ha moments en què tu sol no pots, en que les coses que succeeixen no són "les que et busques", que pots ser víctima de males circumstàncies, tractes injustos, ...
Pots buscar la calma sense sort, i no perquè no lluitis , vulguis aprendre, provis totes les maneres, plantis cara. Però ja no es tracta d'això.

ES pot tirar la tovallola perquè hi ha injusticies que vénen de fora i no valen arguments autoculpants "sempre està a les pròpies mans fer quelcom", bla bla. Arguments que exculpen l'altre que pot tenir responsabilitats. L'Estat per exemple, el govern, etc etc


Per anar acabant una cita que em ve al pèl de Michela Marzano de La Contra a La Vanguardia d'avui:

"Llámele suerte, destino, imponderables, lo que quiera, pero se trata de la madura aceptación de que una parte de lo que nos sucede -por ejemplo la crisis financiera- no depende exclusivamente de nosotros."

"A veces es mejor fracasar. Fracase hombre, no sé si será más feliz pero seguro que vive más tranquilo".

Ni victimisme ni l'altra banda qie seria'" he de poder amb tot doncs el què tinc és perquè m'ho mereixo".


La pintura és de David Graux.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso que no és un acte de "llençar la tovallola" quan hom accepta que no tot depèn d'un/a, que hi ha aconteixements i situacions que hom només pot fer que acceptar que és així, que aquell camí s'acaba allí i que cal buscar-ne un altre.

Ets molt valenta i forta,

Sandra

Ju ha dit...

Potser amb "tirar la tovallola" he utilitzat una expressió confusa.

Al què em refereixo va en la línia que tu dius d'acceptar les coses com vénen de fora, a "deixar-se fer", no responsabilitzar-se de tot, reconèixer que no som omnipotents i que hi ha coses que , per molt que s'intentin resoldre amb les pròpies mans van més enllà de la nostra voluntat.

Anònim ha dit...

Què bonic!! "Que aquell camí s'acaba allí i que cal buscar-ne un altre"

Una abraçada, cracks!
A.