dijous, 18 de setembre del 2008

Tenir dues mames



"Com serà per a la Nora tenir dues mames quan ja s'adoni d'aquest tipus de coses?" És una pregunta que em faig no poques vegades.

Quin temperament tindrà ella, com afrontarà aquesta diferència de la seva família respecte al gruix de famílies tradicional? Clar, d'entrada ella viurà la seva família com el que ha vist sempre i per tant com el més normal. Després s'adonarà que com la nostra no n'hi ha gaires (tot i que van augmentant).

Una cosa és clara: si tu transmets por ells n'agafen, si et sents que has d'amagar alguna cosa els petits acaben per notar-ho. Així que: "valor i al toro!", penso. La visibilitat i naturalitat és el millor camí. Sense haver d'anar amb la bandera onejant a tota hora, sinó més aviat sentint-se una família com una altra. Cada una té les particularitats, més enllà de gèneres.

Si les mames estem tranquil.les i satisfetes, molts més números perquè la petita n'estigui.
Això vol suficient seguretat personal. Aconseguir-la, per la millor de les causes: el benestar de la nostra petita.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sou unes mares excepcionals i sou una família plena d'amor...i, al cap a la fi, això és el que compta. En cap moment dubteu de res....Ja m'hagués agradat a mi tenir unes mames com vosaltres!!!! Us estimo molt...encara que sigui des de la distància....

Ju ha dit...

Sniff, m'han emocionat molt les teves paraules, ets un solete!Estic mooolt satisfeta de la família que formem, i també de la gent que ens envolteu!!