dimarts, 23 de setembre del 2008

Lluneta de coixí


CANÇÓ DE BRESSOL

Bruixeta la non-non,

amb caputxeta blanca.

Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca

si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,

lluneta de coix
í.

M.Mercè Marçal. Sal oberta.
(No sé si algú l'ha musicat però m'encantaria saber-ho si així fos, per a poder-li cantar a la Nora.)

Hi ha un àngel que dorm a la seva habitació. Quan la miro cridaria molt fort de tant amor que em fa sentir. La meva filla és el regal més bonic que m'ha dut la vida, juntament amb estar amb la Sandra.
Ella dorm i vetllaria a tota hora perquè res de dolent li passés mai.

"He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc al cabell i a les ales."
Diu també la Maria Mercè.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moment meravellós quan faig d'"espieta" dels vostres moments d'amor, aquest amor que traspira de vosaltres quan us mireu, quan us abraceu, quan us beseu...(petons de vaca plens de babes per part de la Nora)

Us estimo tant

Ju ha dit...

És l'amor més fort sentit, juntament amb el nostre. La petita em fa sentir eufòrica, pletòrica, el cor se'm surt del pit quan la veig que està desperta al matí en el seu llitet, jugant amb el Buni, i em descobreix allà i es posa tan contenta amb els braços estesos perquè l'agafi...!
Gràcies per portar dins teu amb tanta cura aquesta criatura meravellosa!