Ella mira a fora, a través de les seves dues immenses finestres d'aigua, i encara en necessitaria més grandària per abastar tot el que vol veure i entendre.
Àvida d'aprendre i de conèixer.
Ja sap rodar sobre sí mateixa, fent el macarró. Ja sap fer això i acte seguit agafar el xumet i posar-se'l a la boca a tota velocitat.
Pràcticament ja sap aguantar-se asseguda. I tot això, només fa a penes 24 hores, encara no ho dominava, tan sols ho assajava. I pensar que avui no es troba bé...!
Diu frases senceres, inintel.ligibles però ja les construeix i s'explica coses mirant els arbres de fora. Ai com li agraden els arbres, se'ls mira tanta estona...
Mai mai tornarem a aprendre tant en tan poc temps, com en el primer any de vida; quina passada!!
"Un mundo nuevo aparece junto con los hijos porque ellos vienen y modifican todo, nadie vuelve a ser el mismo, el tiempo y el espacio que habitamos se convierte en algo desconocido con todo por descubrir, asi es como se vuelve fundamental poder hacer un trabajo de reconstrucción personal. (...)" Ximena Ianantuoni. Psicoterapeuta
1 comentari:
Explosió d'amor espurnes de carinyo
Publica un comentari a l'entrada