dilluns, 11 de febrer del 2013

Relat de l''Escapada


Avui per fi, després de varis anys de no practicar-ho, hem aconseguit marxar soles un cap de setmana. Sí! És cert!

Mentre agafem el cotxe havent deixat els nostres petits a les respectives "cangurs" ens envaeixen un munt d'emocions d'allò més variades. La primera,  certa sensació d'irrealitat, d'incredulitat, com d'estar somiant despertes el mateix instant. Tots els astres per fi s'han alineat; hem trobat les persones adients i generoses per a ajudar-nos, aquestes han tingut disponibilitat quasi immediata, no ha emmalaltit ningú amb prou virulència, cap contratemps ha arribat en mala hora, com pot passar, etc., etc.



Tot seguit, un silenci persisteix al llarg dels minuts següents i aquest no es trenca en cap moment des dels seients posteriors del cotxe, i ens va constatant que és un somni però real. Ens mirem, somriem, sense paraules, estranyades i admirades alhora, còmplices.

Mentre els quilòmetres ens van allunyant cada cop més dels nostres "retoños" una creixent sensació de llibertat i enyorança recorre les nostres ments i les nostres goles respectivament.
Mirem de reüll, ara una ara l'altra, els seients buits de les cadiretes infantils, mentre el motor del vehicle ronca cada vegada a més velocitat. Aquest cop sí: l'escapada a dues va de debò!!
L'eufòria s'incrementa mentre en cap moment deixem de notar com el cordó umbilical es tensa. Intentem ignorar aquesta sensació, pugem el volum de la música i ens sentim poc menys que Thelma i Louise en les escenes on se senten volar.

Un munt d'aventures a viure recorren els nostres capets inquiets i comencem a verbalitzar tot allò que voldríem fer el cap de setmana, pluja d'idees inacabable que faria pensar que en lloc de marxar 48 hores ens en anéssim sis mesos. Tanta és la set d'estar sense rellotge: de viure el temps d'una forma quasi oblidada.

Deixem anar camí enllà les espectatives perquè aquestes no ens aixafin res d'aquesta aventura única, i agafem les corbes cap al retir tan preuat, amb lleugeresa i il.lusió infantil compartides.


NOTA: En especial agraïment a la iaia L i a les amigues R i L i els seus petits, per a fer-ho possible i tan fàcil!!!