dilluns, 18 de febrer del 2013

Menuts



Ara vull parlar de vosaltres, els més menuts de la casa. Parella d'ocells d'ales tendres i precioses, cada un dels dies de la meva vida que puc compartir amb vosaltres em doneu l'alè més pur.

Avui vull assaborir aquests moments de silenci que tinc ara evocant les vostres carones, les rialles i també els crits, somriures pícars, còmplices, espavilats, les xerrades que cada dia feu més completes, tu petita ja quasi filosòfiques, i tu menut amb frases que no sé ni com, amb menys de dos anyets, ja saps construir! I amb quin sentit de l'humor feu anar tot aquest llenguatge tendre!!


L'alegria i la simpatia s'encomanen al veure-us jugant plegats, fent salts, ballant, revolucionant tot el vostre entorn, contagiant de pura joia tot allò que toqueu, tot aquell amb qui esteu. La vostra relació de germans, que es busquen, es protegeixen, s'envegen i sobretot que fa un gran equip disposat sempre a fer una festa de tota ocasió. Doneu amor i felicitat a qui us vol dedicar tan sols uns minuts.

No es pot arribar a definir ni a descriure allò que em feu sentir. Es massa fort, no m'hi cap al pit ni en totes les paraules que se'm puguin ocórrer.
Tots els sentits treballen al màxim quan us imagino aquí aprop. I tan bon punt em separo uns metres de les personetes més meravelloses de la meva vida, és com si em faltés una part essencial de mi mateixa. 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bonic i quina manera tan senzilla de descriure aquest sentiment tant intens, petonets

Ju ha dit...

Gràcies :) Em quedo curta per tant d'amor repartit...;-) petoneeets per a tu també!!

xelofont ha dit...

preciós llegir tan d'amor!!!...i que bonic que ho has escrit i sobretot sentit...directe del cor...un petó!!

Ju ha dit...

Que bé que l'escrit t'hagi transmès això, xelofont. Gràcies!!