Abans creia que allò que desitjava fermament es podia aconseguir sempre. De fet pel que recordo era així: allò que em proposava ho anava fent possible amb temps i esforç.
En els darrers temps però, la lliçó és que hi ha coses que per molt que lluitis per a fer-les realitat no estan del tot (o gens) en les pròpies mans, que cal una bona dosi d'altres factors i que potser arribaran molt més tard, o mai...qui sap.
La imatge és un dibuix de Federico Delicado.
2 comentaris:
Si tens rao amb lo que has escrit, ja que son tantes les coses que no depenent de nosaltres ni del nostre entorn mes proper, que i han moments que desespera, pero lo que mai em de perdre es la il.lusio que teniem per aconseguir els somnis, aquells somnis que un dia es van realitzar, i per aixo no perdre mai l'esperança.
Petons
Sí Anna, la il.lusió es renova, a vegades s'oblida com fer-ho en aquelles coses que com tu dius no depenen de nosaltres i en les que es fracassa una i altra vegada, aparentment.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada