Estic ben enganxada a les novel.les d'aquest escriptor japonès.
Em preguntava què és el que em captiva dels personatges dels seus llibres i ve't aquí algunes respostes que he trobat:
- actuen segons les pròpies necessitats, conviccions, tenen una forma de ser pròpia més enllà de la societat i les seves convencions, no els interessa per res seguir el corrent social.
-no jutgen
- accepten el què els va passant sense lamentacions, ho capegen tal i com ve, no solen analitzar-ho, disseccionar-ho, "simplement" tiren endavant.
En Toru, de "Tòkio Blues", o en Nakano i en Kafka, de "Kafka a la platja", són personatges que són ben bé així: bona gent amb els seus destins tràgics, però fets "de bona pasta", i com que cauen bé llegeixes i llegeixes i t'importa ràpidament allò que els passi.
També sovint són persones que estan soles completament en el món, tancats amb fantasmes i malsons opacs, i el patiment que es respira a través d'ells provoca desassossec, incomoditat. Estan aturmentats i alguns estan desequilibrats. Però és un desequilibri lúcid que fa pensar en qui està realment malament del cap, ells o la resta de la societat.
I quan es coneixen uns als altres aquesta soledat s'escurça temporalment, però és només una treva ja que finalment du a una nova separació sense cap concessió més que la del record.
Imagino que al Japó hi ha molta d'aquesta soledat en la multitud, que provoca no pocs suïcidis i una vida plena d'incomunicació en un dels països més "avançats" del planeta.
També hi ha un component fantasiós que dóna una bona dosi de misteri a cada història, i aquestes es van entrellaçant fins que tot sol acabar prenent un sentit, que no sempre ofereix les respostes desitjades.
Les històries d'en Murakami tenen tot això , em creen una addicció que no sé si arribaré a poder parar fins haver devorat tots els llibres que se'm posin a l'abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada