cantar-te amb un xiuxiueig que només tu percebessis, a cau d'orella.
Acaronar els teus cabells i fer-te saber l'important que ets, sense mots, amb cada fet i cada part del meu cos, amb una mirada, un somriure, una clucada d'ulls....
Et transmetria el més bell del racó més amagat, més feréstec del meu cor.
Que aquest sigui només l'inici del llarg i frondós camí cap a una eterna carícia.
1 comentari:
m'agradaria tan conéixer melindroses paraules que poguessin correspondre't, però tu si que em deixes muda, gràcies guapa!
Publica un comentari a l'entrada