Passa el què passa
passa que vols que tot passi i no passa
i el què et fereix, agredeix i t'avoca al pitjor no esdevé passatger, sinó que ja sembla immutable.
Però saps què? Que la pell, imperceptiblement, es va fent més gruixuda, les faltes de segons qui llisquen sobre la pell fresca, i t'adones que tota la resta, al teu voltant, és bonic , desitjable i únic, per a ser immensament celebrat.
I amb això em quedo!
1 comentari:
Per sort o per desgracia encara no ho se, cada cop en anem fent mes anti-birics, l'important es saber la mesura de tot i aixo es la vida !! Una continua balança de tot.
Bonica entrada, espero que trobis la teva pau interior.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada