el Rubianes xerra de fons -li fan un homenatge a la tv-
la Nora davant la pantalla imitant-lo, monòleg paral.lel
(...recordo quan érem al teatre veient "La sonrisa etíope", humor "punyetero", pícaro i bells paisatges etíops... Era pocs dies abans que se sabés que estava fotut; tu donaves patades a la panxa, la mama tenia contraccions i pensàvem que hauríem de sortir de l'espectacle corrents, de part...)
...tarda finalment
nostàlgica i entranyable.
Enyorarem aquesta persona tan vital, lliure i divertida,
no hi ha dret... sovint no mires quan t'emportes la gent, i si encara tenia mil projectes i somnis per a fer realitat....
6 comentaris:
Per mi era el meu Heroi, em feia obligar-ho tot en aquella estona, em feia reiure de valent, bueno plorava i tot. La sonrisa Etiope va ser genial, vaig tenir la sort de que s'els i va trencar un collaret a una de les ballarines i em va caure als peus una de les boles, sempre la porta a sobre.....!!!
Com ell ningú.
Un homanatge GENIAL Judith. Petons.
Sí ,quin personatge aquest en Rubianes, crec que la seva mort ha commogut a molta gent, i la seva vida ha donat moltes alegries i bons moments com els que tu descrius.
M'agrada que t'agradi, gràcies i fins aviat, Ju
Era admirable, recordo el primer cop que el vaig anar a veure al Teatreneu i em va impactar!!
Després vaig repetir 2 vegades més al Capitol!!
Persona sense pèls a la llengua i amb molt bon fons...
Era admirable, recordo el primer cop que el vaig anar a veure al Teatreneu i em va impactar!!
Després vaig repetir 2 vegades més al Capitol!!
Persona sense pèls a la llengua i amb molt bon fons...
Mon
Entranyable, Rubianes. Ha marxat, però ens deixa dos regals: la seva obra i el recordatori de que cal viure amb les pròpies conviccions.
Salut,
A.
Mai els "tacos" tornaran a tenir la sonoritat de quan tu els pronunciaves, gràcies per tans bons moments i tantes rises compartides.
Sandra
Publica un comentari a l'entrada