dijous, 12 de març del 2009


M'agrada la gent que es mira la gent amb bons ulls.
Que no va amb la desconfiança per davant, malgrat li hagin fet mal abans, finsitot moltes vegades.
Però sap donar oportunitats, i mirar amb aquella mirada neta de quan comences de zero, quan els rencors no poden amb les ganes de viure amb gust.
M'agrada qui dóna oportunitats, i un vot de confiança a quasi tothom.
El qui sap aprendre de la més humil de les persones, i no es considera ni per sobre ni per sota. Dóna, dóna i dóna.

(Aquest text està inspirat entre una poca gent que conec, entre ells tu: Carme.)


Me gusta la gente que mira a la gente con buenos ojos.
Que no va con la desconfianza por delante, a pesar de que le hayan hecho daño antes, incluso muchas veces.
Pero sabe dar oportunidades y mirar con esa mirada limpia de cuando empiezas de cero, cuando los rencores no pueden con las ganas de vivir con gusto.
Me gusta quien da oportunidades, y un voto de confianza a casi todos.
El que sabe aprender de la más humilde de las personas y no se considera ni por encima ni por debajo. Da, da y da.

(Este texto está inspirado en una poca gente que conozco, entre ellos tú Carme)

2 comentaris:

anna ha dit...

Per sort com la Carme encara queda molta gent. A vegades ens/els etiquetem d'idiotes pero sense ells molts no seriem res........

Anònim ha dit...

Si tu els pots veure, vol dir que, també saps mirar... petonets