Exposició Maternitats

No calen paraules, són imatges que van molt més enllà.
Es pot veure al Caixa Fòrum fins el 8 d'octubre i l'autor és Bru Rovira.

Claredats

Tot és ple de sentit
ara que aprenc a anar més a poc a poc i a notar la carícia de les coses, el sabor, les textures i a percebre el temps passant a frec, sense límits ni neguit.

Tot és més clar i t'aprenc a estimar millor,i a trobar nous camins i sentits encara més profunds i a endinsar-me, en la teva companyia, a la vastitud del moment.

Ara que res m'urgeix i tot m'interessa, ara que dins meu el món ja no té pressa.

Lluneta de coixí

CANÇÓ DE BRESSOL

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

M.Mercè Marçal. Sal oberta.
(No sé si algú l'ha musicat però m'encantaria saber-ho si així fos, per a poder-li cantar a la Nora.)

Hi ha un àngel que dorm a la seva habitació. Quan la miro cridaria molt fort de tant amor que em fa sentir. La meva filla és el regal més bonic que m'ha dut la vida, juntament amb estar amb la Sandra.
Ella dorm i vetllaria a tota hora perquè res de dolent li passés mai.

"He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc al cabell i a les ales." Diu també la Maria Mercè.

Regal de cine

Feia dies que estava tot lligat i ben coordinat amb els meus cunyats: ens cuidarien a la Nora, i gràcies a això ens podíem procurar un regal: una sessió de cinema de mitja tarda de diumenge, com en els vells temps. Un luxe del que no gaudíem des de feia una deu mesos.

La cosa era escollir bé: volíem una pel.li amb xispa, de les que et deixen amb bon cos.

"Mamma mia!" ho ha aconseguit - i això que jo no les tenia totes...Els musicals no em solen agradar, em sonava a pel.li tonta, etc-.

Hem tingut dues hores de diversió, de música d'Abba -m'encanta!-, missatges tipus Treu-te el corsé que no val la pena anar tan incòmoda per la vida, desmelena't, ves cap on més t'agradi, fes el pallasso,...


M'ha retornat, a més, a les illes gregues i els seus meravellosos paisatges,a sentiments del tot positius com a filla, parella i mare, a certes nostàlgies,... molt de riure i més d'una llàgrima.

No apta per a estómacs amb molta racionalitat i poc sentit de l'humor i de la diversió. I si no t'agrada Abba...xungo.

Per cert també he trobat de molt bon gust els detalls de decoració i il.luminació mediterrànies, el vestuari i toc hippie que es respira... I les escenes finals no tenen desperdici!!

La Meryl Streep està divertidíssima, i no desmereixen gens les dues actrius que fan d'amigues seves, ni el Colin Firth.

Tenir dues mames

"Com serà per a la Nora tenir dues mames quan ja s'adoni d'aquest tipus de coses?" És una pregunta que em faig no poques vegades.

Quin temperament tindrà ella, com afrontarà aquesta diferència de la seva família respecte al gruix de famílies tradicional? Clar, d'entrada ella viurà la seva família com el que ha vist sempre i per tant com el més normal. Després s'adonarà que com la nostra no n'hi ha gaires (tot i que van augmentant).

Una cosa és clara: si tu transmets por ells n'agafen, si et sents que has d'amagar alguna cosa els petits acaben per notar-ho. Així que: "valor i al toro!", penso. La visibilitat i naturalitat és el millor camí. Sense haver d'anar amb la bandera onejant a tota hora, sinó més aviat sentint-se una família com una altra. Cada una té les particularitats, més enllà de gèneres.

Si les mames estem tranquil.les i satisfetes, molts més números perquè la petita n'estigui.
Això vol suficient seguretat personal. Aconseguir-la, per la millor de les causes: el benestar de la nostra petita.

La Lluna Plena

Una Molt Bona Amiga m'ha dit: heu vist la lluna plena avui, Ju? Doncs mira-la perquè està preciosa.

Ara que he tingut un momentet he sortit al balcó

i Ella estava allà, immensa, esplèndidament bonica.

Quanta gent deu estar mirant-te ara, lluna que ens fas el ple? Quanta gent en aquest mateix instant t'admirarà en silenci?

Volia compartir aquest instant de Plenitud aquí. Que bonic aturar-se i tan sols admirar el que sovint ens acompanya, amb ulls nous. Ulls infantils, curiosos i brillants com els teus , Molt Bona Amiga Pat!

"Ya la Luna
baja en camisón
a bañarse en un charquito
con jabón.
Ya la Luna
baja en tobogán
revoleando su sombrilla
de azafrán.
Quien la pesque
con una cañita de bambú,
se la lleva
a Siu Kiu."

Walsh,María Elena. "Canción de bañar la Luna (Japonesa)" (poesía).

Woody Allen

I parlant de llibres.
Per aquells que siguin 'woody fans': es veu que avui surt a la venda un llibre molt complet que es diu:"Conversaciones con Woody Allen" d'Eric Lax . Són unes 500 pàgs. sobre el brillant director on parla d'ell, la seva vida, ...a través de les preguntes que l'autor li va fent.
També hi ha un munt de fotografies de la seva vida i carrera.
Tot un caramel!!

Llibres que recomaneu

Estimades i estimats: us volia demanar un favor: teniu llibres,especialment novel.les -però no necessàriament- que pugueu recomanar? (Ho podeu deixar a "Comentaris").
Quan m'escapi a la biblio miraré d'anar-ne agafant per les estonetes lliures...

Ferzan Ozpetek

Ferzan Ozpetek és un director de cinema italoturc, que m'ha commogut en les tres pel.lícules seves que he pogut veure: "Hamam baño turco"(1997), "El hada ignorante"(2000) i "La ventana de enfrente"(2003).


Són històries força properes a la vida real, que parlen sobretot de l'amor, la mort, la nostàlgia, l'amistat, la comunitat, el que no sabem i que pot estar passant davant dels nostres ulls, la màgia de la vida quotidiana que està amagada i pendent de ser degustada per aquelles persones que es fixen en els petits detalls.

Històries senzilles però opino que amb molt d'encant. El que m'agrada és això: que justament sense massa pretensions aquest home m'ha fet passar moments molt bons amb les relacions que explica, però en la meva opinió sense caure en el tòpic de la típica història d'amor buida i tonta.


Diumenge vam veure "La ventana de enfrente",i ens vam quedar amb molt bon sabor de boca; no m'agrada explicar massa ni que m'expliquin les pel.lis, només dir que, entre d'altres coses fa reflexionar sobre diversos tipus de relació amorosa (les que duren anys, i les que són més tòrrides i passionals, les que estan prohibides, ...), i també hi ha una reflexió històrica ,arrel d'un personatge d'entrada força intrigant.


Miraré de trobar d'altres pel.lícules d'aquest director. Tinc pendents, que jo sàpiga , "No basta una vida" (2007) i ,més antiga, "El último harén" (1999´).

La Nora fa

Ella mira a fora, a través de les seves dues immenses finestres d'aigua, i encara en necessitaria més grandària per abastar tot el que vol veure i entendre.
Àvida d'aprendre i de conèixer.
Ja sap rodar sobre sí mateixa, fent el macarró. Ja sap fer això i acte seguit agafar el xumet i posar-se'l a la boca a tota velocitat.
Pràcticament ja sap aguantar-se asseguda. I tot això, només fa a penes 24 hores, encara no ho dominava, tan sols ho assajava. I pensar que avui no es troba bé...!
Diu frases senceres, inintel.ligibles però ja les construeix i s'explica coses mirant els arbres de fora. Ai com li agraden els arbres, se'ls mira tanta estona...
Mai mai tornarem a aprendre tant en tan poc temps, com en el primer any de vida; quina passada!!

"Un mundo nuevo aparece junto con los hijos porque ellos vienen y modifican todo, nadie vuelve a ser el mismo, el tiempo y el espacio que habitamos se convierte en algo desconocido con todo por descubrir, asi es como se vuelve fundamental poder hacer un trabajo de reconstrucción personal. (...)" Ximena Ianantuoni. Psicoterapeuta

Tornada a la rutina: fent lloc

Ara la cosa es posa emocionant. La feina de nou, després de les vacances, es torna a fer un lloc en les nostres vides: ocupa molt de temps i energia.
A casa: la feina domèstica, cuidar la petita, compres imprevistes i altres moltes necessitats que volen dedicació.
La readaptació requereix d'uns dies d'entrenament i de reorganitzar-nos.
Com li deia a una amiga: arribo al llit i no sé ni com. L'energia al final d'aquesta setmana escasseja, i temo que se'm quedi curta a partir d'ara i anar-me arrossegant pel món, sobretot els dijous i divendres.
I penso en la gent que té varis fills, en les moltes dones ( i també és el cas d'alguns homes) que compten ben poc amb el recolzament de la parella, a casa, que estan molt més saturades i tiren endavant, quines heroïnes!!
Això demana repartir l'energia i allargar-la al màxim, administrar-la amb coco. I frenar cada vegada que vull abarcar massa, que és una cosa que faig sovint.
Ens estem habituant després de tants dies de molta llibertat i tranquil.litat. La caiguda és forta, però es va portant.
I s'ha de dir que en el fons tornar a la feina, per a mi, suposa un estímul important. Després del lapsus estiuenc torno amb idees noves i ganes de fer-ho millor. Així que no em queixo, finalment, més aviat recol.loco.

Siusplau: que surti del cor!! I visca la imperfecció!!

Que no surti bé, que sigui absurd, que no complagui a tothom, que resulti massa simple,.. Què més dóna? El que vull és fer allò que em surti del cor.

Al cap i a la fi tot és tan breu...!

El tabú al sentiment, a l'expressar emocions, a que aquestes desbordin i ens amarin, al que els altres puguin descobrir d'un mateix: aix, quina por!!
Guardem tresors valuosos en una capseta que pretenem obrir algun dia, sempre futur i cada cop més llunyà.

Això encorseta, ens fa anar amb més pes del compte i més rigidesa de la desitjada.

Doncs per a mi en les emocions està el sentir-me viva, no ser una autòmata, sortir-me del desig de controlar, de fer bé, de no errar. Que intel.ligent és qui sap riure després d'haver-se equivocat, com parlàvem ahir amb un bon company.

També la ràbia o la tristesa són emocions que ens fan ser qui som i que és bo païr com a part de cadascú. Tan mal vista que està la tristesa! Que no ens vegin plorar, és pecat, signe de debilitat. I que bé que arriba a anar!! Quan he plorat em sento tan lleugera...tota càrrega n'és una mica menys.

Que puguem ser una mica més imperfectes cada dia, tot enrient-nos-en!!



Per acabar cito al filòsof argentí Alejandro Rozitchner del seu blog: www.100volando.net , per a mi totalment recomanable:

"Espontaneidad y autenticidad son modos que van siempre juntos. Dan la sensación de frescura, de liviandad. Es un estado de fluidez emocional, que puede darse cuando lo que hay por sentir es aceptado y encajado en la realidad personal."

El dia dels neguits

La Nora avui està especialment neguitosa, queixosa, plorosa. Segurament perquè ha passat d'estar amb les seves mames a tota hora durant un mes, a tenir-ne a casa ara una, ara l'altra, però quasi mai alhora. Alguna cosa ha canviat. Com ho noten els petits això!!
I. La paciència és elàstica, mires d'estirar-la tant com pots i et vas sentint com no ho hauries dit mai (no sabies que en tinguessis tanta). Però també arriba el moment en que notes "el tope"; et desesperes i finsitot perds una mica els papers, mires de calmar-la fins que: a qui s'hauria de calmar és a tu, amb dos o tres vàliums ja faríem...Et tornes a mirar d'asserenar, respires unes deu vegades a fons, la passeges passadís amunt, passadís avall unes vint vegades i ...tornem a començar.
Ah! Qui diu que tenir un fill sigui sempre un camí de roses? Amb la Nora tot és molt fàcil...menys el dia dels neguits.