divendres, 12 de juny del 2009

Això s'anima!




Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.


Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.


Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.



I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!

En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!



Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.

Esperem que aquest només sigui l'inici!!

dimecres, 3 de juny del 2009

Què vull?



Apertura sense límits, aire, vent que s'enduu tempestes, sol per a daurar la pell,
música, poesia, paisatges de natura purificadora,
fonts d'aigua, cascades, llum etèria i plena d'energia.

Que corri l'aire, que res lligui, fluir, saber estar, saber gaudir del que hi ha , saber compartir i somiar.

Paciència, pau, i encara més calma.

Calma suficient per a pensar, dedicar-se instants més importants que tots els altres junts, on una decideix tot allò que val la pena i el que no. On una simplement no fa res, descansant de tot, de tant, de tants pesos imposats des de fora i fets propis.

Instants on saber assaborir les meravelles que a cada un li dóna estar viu.

divendres, 29 de maig del 2009

íntim

Preparo el teu jaç,
cada detall i melodia que et convidi a quedar-te.
Un espai acollidor i íntim per a les teves arrels,
enllaçant amb les meves en una fusió sense límits.




dilluns, 25 de maig del 2009

Viatge cap a la salut


Sento que hi ha molts aprenentatges que semblen estar superats i no, em tornen a venir situacions que els fan trontollar.

I no es pot dir que sigui gens agradable però és el que hi ha i estic en millor disposició que dies enrera per a mirar quina és aquella feina pendent que costa mil i un esforços però que em sortirà a compte tirar endavant.


PEr una banda protegir-se de malestars externs, que com molta gent experimentem actualment genera la inestabilitat econòmica, laboral,...sobretot a les grans ciutats aquest clima tens es capta i esquitxa sovint.


L'Alfons, que és una de les persones que em mereix més confiança en el referent a la salut, en comentar plegats aquesta situació, em parlava de trobar el punt a dins des d'on sentir-me bé amb mi mateixa i protegida, des d'on observar amb més serenitat allò que passa a fora, sense que cali.

Penso en com poder trobar aquest punt interior des del qual les manifestacions d'aquesta incertesa social actual, com són la por, la ràbia, la impotència, la tristesa,...no arribin a desmuntar en alguns moments allò propi que dóna sentit i força, alegria i benestar.

És el punt de dir "sóc com sóc" i és el què em val. No cediré davant les influències negatives que els altres (alguns) puguin necessitar avocar. Amb mi no ho podran fer. Peti qui peti.

Per si a algú també li pot servir o pot dir la seva pròpia experiència al respecte.

dissabte, 23 de maig del 2009

Maite


En dies i nits com les d'avui, de ple maig, et recordo i enyoro especialment. Quan la fresca de la nit porta cert aroma a flors, i hi ha petards d'alguna festa major de barri proper.

Em vénen al record les festes majors viscudes de petites i jovenetes al barri de Sant Pere i a la Festa Major de Terrassa. Nits de ball adult on les criatures podíem córrer lliures, menjar gelats i sentir-nos més grans i aventurers fins a altes hores. Els teus pares, com els meus, en això eren permissius i ens deixaven fer sense cap tipus de control. Quedàvem un grup i a cada festa major del barri ens passàvem els dies al carrer de dia i de nit.

Engalanàvem el carrer Catalunya amb la comissió on la teva família participava activament. La meva mare havia col.laborat més d'un cop ajudant a fer els capgrossos. Jo venia a buscar-te a casa, jugàvem entre els retalls de roba de la teva botiga, ens amagàvem al magatzem del darrera.
Ens perdíem pels carrers plens de música.

Després ens trobàvem a classe, compartíem moments de tota mena, durant anys molt unides. Per mi érets, a l'igual que per a l'Anna, la Mireia,... una amiga en la que ens fixàvem molt. Una amiga més madura, serena, pausada, especial.
Com si sabessis que per a tu la vida seria més curta a nivell cronològic, molt més, però més llarga en intensitat i saviesa.

Vas haver de marxar d'entre nosaltres amb 18 anys acabats de fer, la realitat de la mort sempre esperant aprop ens va caure a tots ala damunt com una llosa, en plena adolescència.

No hi ha dia que no et tingui en el meu record, ara des d'aquí llenço aquestes paraules al vent de la nit de maig, una nit com la que tu vares néixer. Per si algun d'aquests mots penetra en la teva energia, allí on siguis.

La nostra filla


Nora de colors, d'on has tret tanta alegria?
Filleta dels meus amors, portes la gràcia, l'encant, el "duende" a dins, ben endins al cor.

Aquesta tarda petitona meva, m'has fet tan feliç...!
Els teus abraços guareixen la meva ànima i l'omplen de tendresa.
Els teus somriures, carícies, salts, corredisses, les mirades picarones, tan presumida...! Quan et xerres al mirall admirant les teves gràcies, o balles abstreta en la música les mames bavegem, dutes pels teus mil i un encants.

Estic sota el teu embruix, espurna de cel, àngel ... Ho omples tot de sentit.

divendres, 22 de maig del 2009

Léger


L'instant sobre la teva pell és eternitat.

Reposes i, en mirar-te, em sé plena dels teus somnis.

Et duria molt enllà on tot és lleuger, alegre, espontani, net.