Apertura sense límits, aire, vent que s'enduu tempestes, sol per a daurar la pell,
música, poesia, paisatges de natura purificadora,
fonts d'aigua, cascades, llum etèria i plena d'energia.
Que corri l'aire, que res lligui, fluir, saber estar, saber gaudir del que hi ha , saber compartir i somiar.
Paciència, pau, i encara més calma.
Calma suficient per a pensar, dedicar-se instants més importants que tots els altres junts, on una decideix tot allò que val la pena i el que no. On una simplement no fa res, descansant de tot, de tant, de tants pesos imposats des de fora i fets propis.
Instants on saber assaborir les meravelles que a cada un li dóna estar viu.
2 comentaris:
Que siguin dos del mateix!!
X-D
Ana
MArchaando...! si estigués a la meva mà aniríem repartint ;-)
Publica un comentari a l'entrada