divendres, 12 de juny de 2009

Això s'anima!




Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.


Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.


Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.



I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!

En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!



Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.

Esperem que aquest només sigui l'inici!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolguda JU,

Celebro que el meu article et doni ànims i empenta!!!

Que per molt de temps tinguis la il·lusió i les ganes de fer aquest blog!

Jo el veig així: una petita joia.

Un petó,

Susanna

PS. No vaig tenir la revista a les mans fins el passat divendres!!!

Potsbuits ha dit...

Jo també crec que és una petita joia espontània!
I hi passo sovint tot i que no sempre hi deixo petja!

Ju ha dit...

Gràcies noies, és un pur gust rebre tan boniques paraules, el blog s'ha posat vermell...