No heu tingut mai la sensació d'haver d'estar fent constantment malabars, mil coses que costen i malgrat avances i molts temes es van resolent , has de seguir fent les mil i una en reptes nous o de ja coneguts que retornen?
Em pregunto si és alguna mena de tendència massoquista que se m'escapa o un comú entre els humans.
Moments d'equilibris emocionals, muntanya russa hormonal que no ho fa precisament més senzill...
La il.lustració en plastilina és d'Irma Gruenholz (clica per veure bloc amb la seva obra)
2 comentaris:
Pero si tu ets una gran equilibrista!!
Aixo que dius de la muntanya russa hormonal es mes delicat, quin mareig no?
Millor et truco i m'ho expliques.
Petons mil per la famili
Bé... sempre sembla que venen muntanyes russes més altes o curioses, però és el que hi ha, és viure.
A tu t'he vist fer no pocs equilibris també, sister!
Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada