Gràcies al nou programa de TV3 El Convidat, el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )
Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:
Cau polsim de flors
Plouen claus del cel
no em fa falta tenir por, ploro i prou.
I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):
ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.
És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?
1 comentari:
I tan que es contagia!!! I no només aquesta, hi hagué força frases/conceptes interessant.A casa seguim el programa i crec que ens portarà més bones estones. I pel que fa a en Punset finalment la setmana passada em vaig "atrevir" amb un llibre seu, ja us ho explicaré...
Publica un comentari a l'entrada