Egon Schiele. Casa con ropas colgadas.Una bona estona de NO FER RES.Podria això,podria allò.....quedava pendent aquella altra cosa...Però simplement i en silenci,
en la foscor més acollidora,
amb estímul exterior pràcticament zeroresto estirada
i tinc TOT el que es pot demanar.Miro la panoràmica d'allò viscut,balanç de l'any que acaba,
m'aturo en alguns detalls,
i valoro els aprenentatges, els regals, les hores, les batalles i les facilitats...
la gent, sempre la gent. Les persones...
com omple de sentit el tracte amb les persones que anem escollint! tot i que a vegades és complexe, i a vegades màgicament simple i simplement màgic.
També visualitzo els millors dels desitjos pel que arribai , encara assaborint les darreres trucades d'aquesta tarda de veus que estimo,
sento present un munt de gent, aquí o allà.No em vull deixar ningú. El cor s'eixampla.
Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!
La meva llengua em fa sentir plena. És tan bonica, sona tan bé, n'estic enamorada!!!Com no , és una qüestió totalment emocional, visceral.Si me la prenguessin seria tan pobra que no em quedaria gaire.La gent que la rebutja jo em pregunto: renunciarien ells a la seva pròpia llengua? Aquí a Catalunya en alguns àmbits hi ha gent amb altres llengües maternes que se sent exclosa perquè el català és demanat sovint (a nivell formatiu, laboral,...). Però en realitat volem preservar-lo, i no és a cas la nostra terra per a poder demanar que s'utilitzi el català? O a Cáceres demanaran que es parli i escrigui en una llengua que no sigui el castellà?Sí. Reconec que sóc de les que es passa amb facilitat al castellà si l'interlocutor no canvia al català. Sí, sé que ho faig malament perquè no faig cap favor a la meva llengua, que no és precisament majoritària en el món. A vegades segueixo parlant en català peti qui peti i aleshores em sento satisfeta. I cada vegada més estic trobant gent que no canvia al castellà mai, si no és que parlin amb algú de fora de Catalunya que no entengui la nostra llengua.I molta d'altra gent castellano parlant que quan se'ls parla el català finalment perden la vergonya i es van atrevint a respondre en català.És curiós perquè mai m'he definit com a nacionalista però m'identifico amb la cultura catalana, no gens amb l'espanyola. Com s'entén? Jo no m'entenc gaire...
I als que us hi atreviu: què us passa a vosaltres?La foto és de la GRAN Festa del Vi de Poboleda d'aquest any.
