Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.
Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada