dimecres, 29 d’abril de 2009

Ires d'altres


Últimament sembla que la meva assignatura pendent, o"deute càrmic", o creu...digues-n'hi com vulguis sigui aprendre a resistir, fer front, manegar i sobreviure a ires d'altra gent de l'entorn.

Ires potents, altibaixos forts que posseeixen algunes persones i les fan enrogir de ràbia d'un instant al següent.
Ràbies mal dissimulades, o sense cap intenció de contenir. Xàfecs que cauen plens de punxes sobre qui és al voltant....i em troben al mig. Atacs sense pietat en ocasions.


Alguns són egos desmesurats, dominància que necessita marcar terreny xafant-lo, fent petit al qui es deixi. La lluita per no ensorrar-se és considerable, però és bo resoldre apartant aquest malestar dels altres per evitar que caigui sobre una mateixa -bé: que li tirin- sense que afecti massa i deixant per a cadascú el què de cadascú és. Jo pretenc anar cada cop més lleugera d'equipatge, prou càrrega pròpia se m'acumularia si em descuidés un instant!!!!

Són èpoques en les què moltes persones pateixen per la crisi econòmica, afecta i molt. Persones que s'han quedat a l'atur o els perilla la feina, mantenen una família, o paguen hipoteques, lletres, ...o sous que es congelen...èpoques en què és fàcil trobar malhumorats els del volt.

Però on justament fer-se una bona closca on guardar-se de malestars afegits és important per no sortir malferits del dolor que els altres desprenen. On primer cal atendre el dolor propi per a tenir després energia suficient per intentar ajudar els altres.

Construir-se aquesta closca, oferir una mà quan es pugui realment fer, sortir de l'aïllament en què cada cop més ens recloem.... se us acudeixen més antídots per a fer front a les angoixes ? Com sempre els vostres comentaris seran molt ben rebuts.


3 comentaris:

anna ha dit...

Carai, carai, tants dies sense dir res i mira com estas jajaja. Aixo no potser bo noia.

Sempra i han ires, jo per aixo de depent qui ja no m'en volta i encara aixi em porta moltes sorpreses !!!!!!

A part de les pel.licules que i han a la tele la gent també es fa les seves propies i no vegis com, per aixo ja fas ven fet de tancarte dins.

Un petó per les tres.

Anònim ha dit...

A mi això de la closca no em sembla gaire bona idea... Et pots protegir de les ires i de les angoixes, d'acord, però no et pots tancar tant; crec que l'aïllament no et porta enlloc.

Bé, ara entenc que fes tants dies que no deixaves escrit cap apunt...

Susanna, de la revista

Ju ha dit...

Anna: sí que és bo fer net de gent que projecta les ires en contra nostra al meu entendre, sempre que una se'n pugui desempallegar.

Susanna: més que tancar-me al món, que no és el meu cas i menys ara, la cosa que busco és tenir la pell més gruixuda als atacs de gent indesitjable que ara em toca suportar...per poc temps espero. De tota manera el teu comentari també em fa reflexionar i plantejar coses.