dimarts, 14 d’abril de 2009


"(...)Y UNO APRENDE QUE EN DEMASÍA, HASTA EL CALOR DEL SOL QUEMA. ASI QUE UNO PLANTA SU PROPIO JARDÍN Y DECORA SU PROPIA ALMA EN LUGAR DE ESPERAR QUE ALGUIEN LE TRAIGA FLORES.


ç

Y UNO APRENDE QUE REALMENTE PUEDE AGUANTAR, UNO APRENDE QUE ES FUERTE, QUE VALE MUCHO. Y UNO APRENDE Y APRENDE. Y CON CADA DÍA UNO APRENDE MÁS Y MÁS."

J.L.Borges

Som nosaltres mateixos els que reguem el propi jardí i el plantem amb tantes flors boniques com la nostra imaginació sàpiga inventar.

2 comentaris:

anna ha dit...

I tant que si, perque si esperem que ho fagin els altre la portem clara.

Els demes ajuden a regar el jardir pero no poden fer que les flors sortin per magia. Aixo es feia de un mateix.....

Els altres ajudaren a que les flors sortin amb mes força que durin mes o amb mes olors pero... la resta es feia nostra de dia a dia.........

Petons.

Anònim ha dit...

saps? m'agrada compartir aquesta nostra parcel·la de jardí, aquell punt on les teves i les meves flors es barregen i de tan en tan regalar-te alguna floreta de collita pròpia, t'estimo moltíssim