dissabte, 21 de febrer de 2009

Voldria per a tu...


Voldria ser la teva llar,
guarir el dolor que t'habita...

Portar-te tan lluny com vulguessis, al lloc més bonic mai conegut.
Que només tinguessis motius per a riure.
Voldria per tu tot allò que els meus recursos fossin capaços de donar-te
sense límits, sense que els meus patiments traspassessin cap als teus.

una joia pura

Això et puc oferir ara: la meva voluntat d'intentar-ho.
I la devoció amb que em fas viure i creure en tu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Amb tu viatjo, em permeto somiar, em permeto sentir, riure i plorar de la vida.

La teva tendresa m'acompanya en tots aquests moments i sé que el teu cor és la meva llar, fogall on poder retornar i refugiar-me de tempestes que trobo en el trajecte.

Somriures i mirades còmplices de troballes a la vida.

Ho intentes i ho aconsegueixes, t'estimo.