Feia molt de temps que no escrivia al meu estimat bloc, però les ganes i l'enyorança per a no fer-ho són molt grans.
Avui per fi he trobat dos motius de pes per a fer-ho.
Un, la publicació de la primera entrevista a la meva parella a un web, cosa que em fa molta il.lusió i en la qual he pogut col.laborar humilment. Us en deixo l'enllaç aquí.
L'altre, una pel.lícula que he anat a veure el cinema, en podeu veure el tràiler aquí dalt. Tracta, amb frescura, humor i una bona part de realisme sobre un tema que conec d'aprop, el de la salut mental i les persones que pateixen algun tipus de trastorn mental.
Manté un ritme vibrant i atractiu creixent al llarg de la seva durada. Enganxa, diverteix, fa plorar, riure, pensar i sentir a parts iguals i amb la intensitat elevada que a mi personalment m'agrada que un film em transmeti.
Com que no m'agrada donar gaire pistes de les pel.lis, amb el dit fins aquí i el tràiler n'hi ha més que suficient per a fer boca.
I de les conclusions finals, si la veieu, ja valorareu vosaltres, però jo les comparteixo totalment!!!
Per ara només dir que vull tornar ben aviat doncs tinc moltes coses a compartir per aquí, però avanço alguna cosa:
vull viure la vida amb tota la seva magnitud: la còmica, la tràgica (no en negarem la part que en té també), la sentimental, la racional que també m'agrada cultivar, i sobretot aprendre cada dia a cuidar i cuidar-me més i més. Tots formem part del mateix vaixell, la vida de cadascú és uin instant tan sols, un instant únic i irrepetible, per això quasi tots el volem eternitzar. Però també vull ser conscient que la humanitat segueix i seguirà més enllà d'una mateixa, i que per tant els altres tenen importància per igual, valor i drets, tots per igual.
4 comentaris:
Molt maques les teves paraules!! encara no he vist ni l'entrevista ni el trosset de peli, però em quedo en les últimes lletres que has dedicat al món i a la gent...és cert, som únics i així hem de viure la vida, però el món no s'acaba en nosaltres mateixos. A casa em deien sempre, i des d'una posició acomodada, que tan sols hi hagi una persona que estigui futuda, la societat seguirà fracassant, perquè mirar la desgràcia d'algú com si no anés amb nosaltres és un error, jo demà puc ser ell i tanta globalitat ens hauria de fer entendre que tots estem junts en aquest vaixell, i quant dic tots, vol dir tots, ni tercer món ni òsties, tan sols n'hi ha un!! una abraçada i encantat de tornar-te a llegir!!!
Xelofont estic totalment d'acord amb el que comentes,per aquí volia anar. Som ínfims i això ens costa de pair,d'entendre,d'assimilar,doncs vivim des del nostre centre,com si fóssim el melic del món. Les persones estem connectades i si una pateix com tu dius totes ho poden fer,i de les pitjors maneres. Ens ha tocat la comoditat respecte altres indrets del món però ningú n'està lliure del patiment,ni de morir. Ara,això no em desanima,també convida a viure millor i a compartir,intentar ajudar i devorar cada instant que tinguem la sort de poder gaudir!!
M'ha fet molta il.lu el comentari,una abraçada gran!!!
I si al Tercer ,i el Quart Món,que és aquí!!pateixen,tots estem afectats.
encantat de llegir sensibilitat, sempre omple!! segueix escrivint que aquí et seguim!!!
Publica un comentari a l'entrada