I el bloc segueix així, en suspensió, dia rere dia, setmana rere setmana, i això que tinc en llista de coses importants a fer el reviure'l. Ja ningú es recorda d'ell, penso. I què? Es la meva petita creació, una gota d'aigua emmig de l'oceà internàutic. Però és meu i m'omple de ganes de seguir, més que suficient.
Em penso que ens tornarem a trobar en aquest punt molt aviat.
Serà cert que cal allunyar-se per reemprendre amb més il.lusió? D'aquesta segona me'n sobra.
La foto és d'aquest cap de setmana, quan l'homenet de la casa es va estrenar amb les farinetes de verdura, tot un emprenedor!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada