Avui una novetat excepcional, he començat una nova i prometedora pràctica semi-estirada a la tumbona: solàrium natural per a la cara, la panxona i els peus.
A dins la peixera que és casa meva a penes hi entra la brisa ni es pot ensumar res d'interessant.
M'he dedicat a flairar l'aire fresc, les olors de les restes d'hivern, les notes de llenya d'alguna xemeneia no gaire llunyana barrejades amb la humitat matinera. S'endevinava l'aroma de terra fresca del parc, em podia imaginar les fulles dels arbres tremolant amb les pessigolles del vent.
Sense les olors naturals que circulen per l'exterior, falta alguna cosa essencial.
Sense l'aire i el solet que aquest matí redescobria em faltava energia vital, i me'n penso saciar ara que puc fer els matins al sol.
La foto és meva, Berguedà estiu de 2010
La foto és meva, Berguedà estiu de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada