Escoltant aquesta cançó...
Melangia i esperança es barregen
deixant-me un gust finalment dolç.
Ambient serè
en la llar càlida
a fora la pluja , el fred.
Em trobo bé, m'ha arribat la calma.
Sospiro, m'endormisco somrient.
Recordo el pare dient " Que bé s'està quan s'està bé." Quanta raó tenies, t'entenc molt bé.
Gràcies Phill per haver-nos descobert aquesta cançó i haver-me gravat tantes hores de música, Gent nova que dóna tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada