dimarts, 15 de juny del 2010

Sobre la llibertat



Aquests dies em toca prendre alguna que altra decisió important pel meu futur i benestar.

Connectada amb aquest tema, he anat a parar a un web interessant, de tipus místic que és a l'adreça http://humanodivino.com/
.

En una entrada del mateix diu: La libertad requiere de un componente sin excepción, ser fieles a nosotros mismos, a toda costa. Por tal motivo nos resulta insoportable e intolerante. Estamos tan alejados de nosotros mismos en verdad, de un sentir natural de nuestra propia identidad, que la libertad se nos presenta solo como un concepto verbal.

Llavors explica un exercici que m'ha agradat molt, d'aquells que et proposes fer a diari i al cap d'uns dies ja oblides, per poca constància i mala memòria. Diu:

Para sentir esa libertad interior, que nunca se fue en verdad, debemos recuperar la capacidad natural de soñar despiertos. Al menos 5 minutos al día podes practicar ser, hacer y tener lo que quieras. Si ahora te pido, querido lector, que mires a través del ojo de tu mente aquello que realmente anhelas, poniéndote como protagonista de esa dulce realidad, te aseguro la sensación de libertad primaria. Quizá, un ejercicio de cinco minutos, se vuelve la actitud natural de una vida entera.

Per si algú es proposa ser més lliure i no sap com fer-ho, crec que ofereix una mica més de llum al respecte.

4 comentaris:

Pat ha dit...

La meva sort o desgràcia d'aquest simple exercici és que el practico moltes vegades durant tot el dia, molta gent pensa que no l'escolto, inclòs algu s'empipa per no estar atenta i m'espanta perque torni del meu moment de llibertat mental,sempre has d'estar en guàrdia si ho fas quan estas amb gent. Doncs tot al contrari, estic escoltant e imaginant que ens toca la...loteriaaaa!
Petonás!

Ju ha dit...

Doncs aquests moments de llibertat ja no te'ls treu ningú. De fet, ja deia jo... anem descobrint els teus secrets per a tenir tanta alegria sempre!!

Ramone ha dit...

Acostumo a fer-ho des que tinc memòria i va realment bé, reconforta per a la resta de moments, m' agrada veure'm identificat en els teus posts...

Ju ha dit...

Ostres Ramone, és una veritable mostra de saber viure tenir eines tan potents... Jo menjaré cues de pansa per incorporar-ho definitivament al dia dia.
M'alegra molt llegir-ho i llegir-te!!