Tu parles d'aquell racó propi, solitari on fas niu d'idees noves
i descanses dels mots aliens,
de tant compartir intens dels darrers dies, mesos,...
Aquell racó em sembla, sovint,un somni inabastable,
per llunyà, per fugaç... un somni que em passa a frec i quan penso que m'hi puc endinsar... em torno a despertar.
Sè que vindran els dies per al descans i la reflexió...passaran fugaços però hi seran, en sabrem de rebre'ls i gaudir-los com ens mereixem?
-No parlo només de la família aquí a casa, sinó també de la molta gent que, a la meva feina, veig esgotada i comptant cada dia que manca per arribar a l'estimada Setmana SAnta.
2 comentaris:
Jo en tenia un de racó molt semblant a aquest però la darrera vegada no vaig deixar molles i em costa molt recordar-ne el camí...
Que fàcil és perdre'l i que complicat retrobar-lo, les molles se les endu el vent...
Publica un comentari a l'entrada