Estava llegint un post d'un bloc que m'agrada i que parla dels beneficis d'escriure.
En la meva experiència tant personal com professional he comprovat una i moltíssimes vegades que, com diu Rozitchner, l'escriptura ens ajuda a conèixe'ns a nosaltres mateix@s, i és una forma d'expressió molt potent, curativa; en el moment en que poses en paraula el que et passa, mou, motiva,... tot es va ordenant en l'interior, el malestar va deixant lloc a una sensació d'alliberament plaent, d'estar buidant i alhora omplint-se de nova energia.
Sí, l'escriptura, més enllà de la seva qualitat, és curació per se.
Aquest juraria que és l'any que més il.lusió em fa que arribi el bon temps, l'olor de flors, l'airet fresc d'herba, les tardes més llargues i profitoses per gaudir-les a l'exterior. I és que s'ha fet esperar tant!
Se m'acudeixen algunes bones maneres de celebrar-la. En comptes de tantes festes religioses, que han perdut el seu sentit, seria molt més lògic fer grans festes en el canvi d'estació. De fet l'arrel de moltes de les festes religioses és pagana, com Sant Joan o Nadal, els solsticis d'estiu i hivern respectivament.
Celebraré la primavera damunt l'herba d'un parc que estimo, el de la meva ciutat natal. Escoltant jazz i en la millor companyia, la de vàries persones estimades que farem un dia més de picnic-jazz al Festival de Jazz de Terrassa.
Però la idea d'un picnic al camp no la descarto gens, o la de pujar a la Mola... si les esquenes ho permeten.Són algunes de les més volgudes tradicions d'aquesta època de l'any.
Tu parles d'aquell racó propi, solitari on fas niu d'idees noves i descanses dels mots aliens, de tant compartir intens dels darrers dies, mesos,...
Aquell racó em sembla, sovint,un somni inabastable, per llunyà, per fugaç...un somni que em passa a freci quan penso que m'hi puc endinsar...em torno a despertar.
Sè que vindran els dies per al descans i la reflexió...passaran fugaços però hi seran, en sabrem de rebre'ls i gaudir-los com ens mereixem? -No parlo només de la família aquí a casa, sinó també de la molta gent que, a la meva feina, veig esgotada i comptant cada dia que manca per arribar a l'estimada Setmana SAnta.
" PErdonar allibera l'ànima i dissipa el temor" ÉS una cita del personatge de Mandela a la pel.lícula "Invictus".
"Deixar enrere el passat, els rencors, mirar cap al futur amb inspiració."
Una pel.lícula interessant de com Mandela va saber fer les coses anant més enllà de la limitació del ressentiment i de la por, hagués sigut més fàcil guardar tot l'odi del món als africaners, però menys intel.ligent i sobretot més destructiu pel país.
Quan s'aconsegueix estar a gust en la pròpia pell, el que els altres "ens facin" perd molt de pes , es fa més portaner. Perquè pots veure clarament que el problema és de l'altr@ i que prou càrrega té amb allò, no t'hi entretens gaire més. De seguida tornes a mirar cap al teu propi projecte, i si per força has de comptar amb la seva col.laboració, estaràs donant exemple i fent possible una feina conjunta més pacífica.
