En aquest bloc hi ha molta quietud.
No pas en el transcórrer dels nostres dies des que ha començat l'any, però es veu que alguna cosa està més calmada.
És una quietud plàcida, en el fons de l'activitat alguna cosa s'ha aturat a respirar i a gaudir.
Sento les dues noietes cantant plegades, cada vegada entenc millor quines cançons canta la petita. Cada vegada som un equip més sòlid.
Com costa fer equip quan de dues persones es passa a ser-ne tres! Quants moviments s'han de succeir, sentiments, organització i entesa hi ha d'haver.
I que bé quan ja hi ha aquesta quietud de quan l'equip ja juga bons partits!
La foto és meva, novembre 2009, St Jaume de Frontanyà
4 comentaris:
i els gols que ja ens vol marcar la peque!!!! jajajja
Bones Ju, he llegit força el teu blog, així per casualitat remenan en el blog de pots buit i quina sorpresa trobar-te. M'encanta ha estat una bona troballa..
Una abraçada
Eli
M'ha agradat molt aquesta entrada. Perque sé lo dificil que es fer equips, del tipo que siguin, i tu estas en un dels mes importants d'aquesta vida.
Desitjo que aquest equip, sempre estigui unic, que tingueu la suficient força per tirar sempre endevant i mai mirar enrera.!!!
Una abraçada per tu i cia.
Anònima estimada: la peque serà futbolista mínim!
Eli, quina sorpresa ! M'agrada llegir-te per aquí, et desitjo el millor en la nova aventura!!
Petons per a tu
Anna, que bé que t'agradi l'entrada. En això de fer equip mai se'n sap prou però se'n pot aprendre un munt, sobretot dels errors. Gràcies per aquests desitjos tan macos, espero trobar la força, sí.
Petonets x vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada