dimecres, 21 d’octubre del 2009

Save energy




Em vinc sentint en aquestes darreres setmanes com si fos un telèfon mòbil quan la darrera ratlleta de bateria parpadeja. Al límit de forces. Sempre hi ha una minúscula reserva que deu ser la que fa que segueixi tivant. Puc notar el benefici de cada segon de respir i relaxació del que puc disposar, per breu que acabi sent. Quin benestar, quan s'està al límit, poder estalviar una mica d'energia!

Les meves nenes malaltes. La casa i la feina no permeten baixar la guàrdia en cap moment.

Però també em sento més valenta. He vist que puc amb molt. Que les persones sempre ens n'acabem ensortint. I ben aviat crec que ens serà possible celebrar tot plegat i passar full sense mirar gaire enrere.

2 comentaris:

Ramone ha dit...

Tendim a pensar que no, però tenim més força, valentia i energia del que ens pensem. Que "les nenes" es recuperin aviat !!!

Ju ha dit...

Gràcies Ramone, com tu dius sempre acabem tirant endavant, som de natura forta els humans. Les coses van endavant, petons!!