Estava pensant en algunes de les coses que m'irriten i m'han vingut al cap aquell tipus de persones que més al.lèrgia em provoquen, que són les que anomenaré "de caràcter crític negatiu destructiu". Són aquelles que sempre necessiten remarcar tot el què no fan bé els altres (excepte els seus "escollits" i elles mateixes, clar), que estan centrades en tot el dolent de fora, sempre apunt per a criticar, matxacar i fer mal a les persones que tenen com a víctimes o centre de la seva mirada sempre malèvola. Gent que es creu per damunt dels altres, del bé i el mal, però que si les mires atentament notes que no se suporten a sì mateixes.
Per mi són una espècie a tenir tan lluny com les meves cames i cervell permetin, lluny a milers de quilómetres si pot ser. Llàstima que en l'entorn quotidià sempre n'hi sol haver alguna més o menys aprop que t'has de menjar amb patates, perquè el guió ho exigeix.
M'he arribat a fer bastant bona en saber capejar a gent així. I ho dic amb la satisfacció de quan has fet grans esforços i han valgut la pena.
En tot cas reivindico la crítica constructiva, la persona valenta que si té res amb algú li ho diu, que no apunyala per l'esquena, que sap fer del seu viure un aprenentatge positiu, no una pila de brossa immensa que només fa que perjudicar els altres, però sobretot a sí mateix@!!!
2 comentaris:
No puc estar més d' acord i, a més, em fot ràbia que no hi ha manera de que canviïn o acceptin res en contra seu encara que tinguin grans evidencies en contra.
Ja m' ensenyaràs a evitar-les perquè em foten molt nerviós.
Sí, són totalment agressius si els indiquen alguna cosa en què s'equivoquen. Em posen els pèls de punta!
Si pots evitar aquesta gent fes-s'ho, crec que és el millor dels consells, però si te'ls has de menjar amb patates doncs ja t'explicaré; t'obliguen a ser en certa forma agressiu amb ells, marcar-los molt perquè és l'únic idioma que entenen , si de sobte en el seu retorçat imaginari t'has convertit en un dels seus "enemics".
No entenen, dels seus suposats enemics, la cordialitat i el bon fer. Encara es tornen més xungos.
Publica un comentari a l'entrada