dissabte, 17 de gener de 2009

Yeah!!!

Yeah!!!!
Alliberar-se de vells lligams
mirar les coses sense parpellejar

agafar cada tema com vingui
,
sense anar sobre segur

Deixar flu
ir
deixar marxar

agafar com a únic el què ho és:

cada dia pot ser l'últim
i això
és el que m'omple de vitalitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb l'ajuda dels teus ulls vaig descobrir un cel ple d'ilusió, esperança i amor.

Avui, amb les pestanyes de la nostra filla Nora aconsegueixo acaronar-lo,

així em feu sentir,

us estimo

Anònim ha dit...

Quins pensaments més positius! Yeah, yeah!!

M'agrada pensar que no hi ha res segur, únicament l'instant. M'agrada pensar que cada moment pot ser l'últim i viure-ho com a tal sense, cap mena d'enyor.

Petons!!
Ana

Judith ha dit...

Moltes gràcies per compartir els vostres sentiments aquí,són d'allò més bonics i em sento privil.legiada de que ens sentim en la mateixa onda!!