dilluns, 22 de març del 2010

Picnic del 29è Festival de Jazz de Terrassa




Bon rotllo al picnic jazz, cada any millor. Hi ha qui va ballar i gaudir un cop més sent el centre...

Love is in the air... !!

dimecres, 17 de març del 2010

Celebracions possibles de la primavera



Aquest juraria que és l'any que més il.lusió em fa que arribi el bon temps, l'olor de flors, l'airet fresc d'herba, les tardes més llargues i profitoses per gaudir-les a l'exterior. I és que s'ha fet esperar tant!


Se m'acudeixen algunes bones maneres de celebrar-la. En comptes de tantes festes religioses, que han perdut el seu sentit, seria molt més lògic fer grans festes en el canvi d'estació. De fet l'arrel de moltes de les festes religioses és pagana, com Sant Joan o Nadal, els solsticis d'estiu i hivern respectivament.



Celebraré la primavera damunt l'herba d'un parc que estimo, el de la meva ciutat natal. Escoltant jazz i en la millor companyia, la de vàries persones estimades que farem un dia més de picnic-jazz
al Festival de Jazz de Terrassa
.


Però la idea d'un picnic al camp no la descarto gens, o la de pujar a la Mola... si les esquenes ho permeten.
Són algunes de les més volgudes tradicions d'aquesta època de l'any.

dimecres, 10 de març del 2010

somni enyorat

Tu parles d'aquell racó propi, solitari
on fas niu d'idees noves
i descanses dels mots aliens,
de tant compartir intens dels darrers dies, mesos,...


Aquell racó em sembla, sovint,un somni inabastable,
per llunyà, per fugaç...
un somni que em passa a frec i quan penso que m'hi puc endinsar... em torno a despertar.

Sè que vindran els dies per al descans i la reflexió...passaran fugaços però hi seran, en sabrem de rebre'ls i gaudir-los com ens mereixem?
-No parlo només de la família aquí a casa, sinó també de la molta gent que, a la meva feina, veig esgotada i comptant cada dia que manca per arribar a l'estimada Setmana SAnta.

dilluns, 8 de març del 2010

Nevant des de la nostra habitació...





NOTA: La foto és meva, amb el mòbil aquesta tarda. (Agraïr la col.laboració tècnica de darrera hora de la Sandra)

diumenge, 7 de març del 2010

notes sobre saber perdonar



" PErdonar allibera l'ànima i dissipa el temor"
ÉS una cita del personatge de Mandela a la pel.lícula "Invictus".


"Deixar enrere el passat, els rencors, mirar cap al futur amb inspiració."

Una pel.lícula interessant de com Mandela va saber fer les coses anant més enllà de la limitació del ressentiment i de la por, hagués sigut més fàcil guardar tot l'odi del món als africaners, però menys intel.ligent i sobretot més destructiu pel país.

Quan s'aconsegueix estar a gust en la pròpia pell, el que els altres "ens facin" perd molt de pes , es fa més portaner. Perquè pots veure clarament que el problema és de l'altr@ i que prou càrrega té amb allò, no t'hi entretens gaire més. De seguida tornes a mirar cap al teu propi projecte, i si per força has de comptar amb la seva col.laboració, estaràs donant exemple i fent possible una feina conjunta més pacífica.

dijous, 25 de febrer del 2010

un silenci


Avui és un dia molt trist per a vària gent que conec, especialment per a dues amigues que estimem molt.

Avui vull dedicar un silenci i una espelma a algú de cor molt gran que ha marxat de sobte i ha deixat un buit immens.

I demanar perquè les persones que l'estimen puguin sortir endavant el més valentes possible d'aquest fet.

A vegades tot és tan fràgil...

dimarts, 23 de febrer del 2010

Amistats que retornen...amb alegria



Aquest cap de setmana em va passar una cosa bonica.

La que havia sigut la meva millor amiga durant els estudis de secundària ha passat el cap de setmana, juntament amb la seva família, amb nosaltres.
Després de molt temps de no veure'ns més que alguna horeta feia no sé ni quants anys, hem provat, hem fet un intensiu. I ha sigut bonic.
Estones de recordar el passat, riure de tonteries que fèiem, situacions ja oblidades, saber de gent que fa més de quinze anys que no he vist ni n'he parlat,... M'ha portat records que sinó ni hagués retrobat mai més, com quan una olor et retorna de cop vívidament a un moment llunyà.
Veure la semblança de la seva filleta amb ella quan era petita,..
TAmbé veure com s'organitza una família amb dos fills ja més grans que la nostra, com els parlen, eduquen... Amb molt de bon humor, sigui dit de pas.

M'havia desconnectat bastant d'aquest meu passat adolescent i jove; canviar de ciutat i fer un tipus de vida diferent ha pesat molt. Però el regal d'aquesta retrobada m'ha fet veure que és important, si es pot fer, no trencar del tot amb les arrels i poder-ne incorporar parts a la persona que una és en el present.

Per cert que la meva amiga de joventut em recorda a una de les meves millors amigues actuals, tenen el mateix sentit de l'humor, optimisme, empenta, alegria i simpatia. ÉS una sort topar-se i fer camí, encara que sigui un tros, amb gent així. SEmblen conèixer tothom sense haver-los vist mai, una espontanietat i intel.ligència per a fer lleugeres les coses més dures de viure.

La vida de fa uns anys em sembla una altra vida, però és la mateixa que ha teixit qui sóc ara, és bo recordar, entendre, concidir i riure. És un regal dels bons retrobar una gran amiga i sentir com si els anys no haguessin passat i seguíssim la mateixa conversa en el punt on la vam deixar el darrer cop.