dimecres, 28 d’agost del 2013

L'aquí i ara en la pràctica del mindfullness de la mà de Thich Nhat Hanh







Gràcies a una amiga que em va passar aquest vídeo que adjunto, he pogut gaudir i aprendre una mica més sobre coses essencials per a mi.

Ja havia parlat en alguna entrada més antiga del terme "mindfullness" , traduible com la pràctica de l'atenció plena. Bé, doncs, el document és una sàvia xerrada del monjo i poeta zen Thich Nhat Hanh al respecte.

Ell parla de que estar a l'aquí i ara mitjançant la pràctica de l'atenció plena no és fàcil ja que implica estar una estona sense fer res més que centrar-se en la pròpia respiració, el cos, endinsar-se en els propis estats mentals i físics. Ell destaca però que el fet de realitzar-la permet estar en contacte amb el benestar i amb el malestar en tota la seva magnitud , que sempre hi són malgrat pensem que vindran en un futur, també permet fomentar l'esperança en el futur.

També, i amb estil serè i del tot humil, descriu que practicar l'atenció plena és estar en contacte amb els aspectes meravellosos de la vida, com la nostra respiració, com la perfecció i miracle que és tenir i valorar el nostre cos: com el fet d'apreciar el no tenir dolor quan no en sentim, com que els propis ulls que funcionin bé, ja que ells són una finestra a la meravella del món, i la grandesa que és tenir un cor que vagi bé i abraçar-lo amb la pràctica. I la importància de cuidar i no posar-li més difícil al nostre cor (fumant, bebent, menjant insanament,...), que no hi pensem però que està sempre treballant amb extrema precisió, dia i nit, per al nostre benestar.

I gràcies a la pràctica del mindfullness fer una bon consum a nivell de l'alimentació; poder notar quins aliments són bons per a mi, en quina quantitat per a que el meu cos segueixi funcionant bé.
Nodrir-se i sanar-se, utilitzant el contacte ple amb el benestar com a via.

Poder saber observar, reconèixer, acceptar i abraçar també les coses negatives pròpies i les del nostre entorn: enfado, por, tristera, dolor, no deixant que aquestes ens dominin i sense sentir-se'n víctima.


Totes aquestes i algunes més són les coses que diu aquest savi. Molt per a aprendre!! Practicant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan important és i quina importància li'n donem al contacte amb el nostre cos. La ment té massa protagonisme avui en dia. L'estat de conscinència plena és un entrenament que recomano a tothom per entendre's, coneixe's i conciliar-se amb si mateix,

Una abraçada i gràcies Judith

Sandra

Ju ha dit...

Si,ens hem oblidat pel camí que sense el propi cos,directament no podem ser,no podríem existir. I li fem molts maltractaments sovint des de la inconsciència, sense notar que existeix,comana,i ens assegura estar vius.
Potser fent-nos-en més conscients i mostrant-li més gratitud i per tant cura, ja podem avançar molt el la pròpia millora personal i, per què no?espiritual.

Anònim ha dit...

el video, no el veig, el podries passar el link,
gràcies per tot el que m'has aportat