Sí, ha arribat l'hora de comentar que està de camí a casa nostra un nou component de la família. Ell és persistent en fer-se molt gran aviat, no para de fer créixer la meva corba de la felicitat.
Plena d'incògnites i d'emocions, i sobretot un nou repte: educar un petit noiet en un món de dones en gran majoria.
I amb tanta exaltació sóc un mussol, demà com cada matí quan sona el despertador, me'n recordaré dels meus "vols de nit".
Imatge: Aitana Carrasco. Ramona la mona
Gràcies al nou programa de TV3 El Convidat,
el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )
Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:
Cau polsim de flors
Plouen claus del cel
no em fa falta tenir por, ploro i prou.I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):
ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.
És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?
