Des d'aquesta finestra endevino la immensitat del cel i com les constel.lacions es gronxen imperceptiblement.
I aleshores te'm fas present
i ho omples tot.
I adquireix cada cosa un nou sentit, més profund, pausat, bell.
Cada nit li demanava a una estrella
fins que un dia una em va clucar l'ullet.
5 comentaris:
Tan de bo aquesta estrella decideixi baixar a la terra i omplir-nos amb la seva llum,
t'estimo
Estan enganxats?
La bona noticia es esperada com el cel per a desitjar, ple d'il·lusions.
Petons
Volia donar-te la meva més sincera enhorabona pel teu blog. M'agrada el molt com escrius.
Salutacions
REcullo els vostres desitjos, són ja molt potents, posats en comú!
Gràcies Anònim, perquè missatges com el teu són com l'airet fresc en aquestes nits tan caluroses!
Ahir a la nit em van clucar l'ullet dues estrelles fugaces, demà potser en veuré els desitjos fets realitat.
Publica un comentari a l'entrada