Foto:Zúrich Alessandro Della Bella
El temps em du a entendre més coses que abans em resultaven injustes o alienes, a tirar endavant, i m'ensenya a prendre el que hi ha, però també a no resignar-me si puc. I si ho haig de fer , fer-ho amb més humor.
MÉS VIDA (Miquel Martí i Pol, del llibre "L'àmbit de tots els àmbits", 1980)
Que és bo saber restar quan tot incita
a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.
Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.
Sempre el ponent convoca focs i aurores.
Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.
3 comentaris:
Vet aquí el fràgil equilibri entre la rebel·lia necessària per canviar el que podem canviar i la paciència per acceptar allò que no podem canviar...
Petons!
A.
Sí, que complicat és simplificar!!
Un muak gran, A.
Si empleo la fuerza de mi corazón y gasto mi espíritu para soñar, que me puedan mentir o decirme lo que es mejor, que yo sepa negarme a su juego. Barre el viento lo que es incierto y es la vida lo mejor del desierto que es la propia vida.
Publica un comentari a l'entrada