
Aquest cap de setmana la primavera per fi ha fet el seu niu.
Dissabte fregava plats a la cuina i em sentia com flotant; mirava per la finestra el sol posar-se suaument damunt el verd dels arbres, les fulles tremolaven lleument per l'emoció mentre passaven orenetes xisclant alegres. El cel no podia ser més clar, ni l'aire més net.
L'esclat d'aquesta estació porta quelcom encisador i màgic que omple cada un dels sentits.