Feia molt de temps que no escrivia al meu estimat bloc, però les ganes i l'enyorança per a no fer-ho són molt grans.
Avui per fi he trobat dos motius de pes per a fer-ho.
Un, la publicació de la primera entrevista a la meva parella a un web, cosa que em fa molta il.lusió i en la qual he pogut col.laborar humilment. Us en deixo l'enllaç aquí.
L'altre, una pel.lícula que he anat a veure el cinema, en podeu veure el tràiler aquí dalt. Tracta, amb frescura, humor i una bona part de realisme sobre un tema que conec d'aprop, el de la salut mental i les persones que pateixen algun tipus de trastorn mental.
Manté un ritme vibrant i atractiu creixent al llarg de la seva durada. Enganxa, diverteix, fa plorar, riure, pensar i sentir a parts iguals i amb la intensitat elevada que a mi personalment m'agrada que un film em transmeti.
Com que no m'agrada donar gaire pistes de les pel.lis, amb el dit fins aquí i el tràiler n'hi ha més que suficient per a fer boca.
I de les conclusions finals, si la veieu, ja valorareu vosaltres, però jo les comparteixo totalment!!!
Per ara només dir que vull tornar ben aviat doncs tinc moltes coses a compartir per aquí, però avanço alguna cosa:
vull viure la vida amb tota la seva magnitud: la còmica, la tràgica (no en negarem la part que en té també), la sentimental, la racional que també m'agrada cultivar, i sobretot aprendre cada dia a cuidar i cuidar-me més i més. Tots formem part del mateix vaixell, la vida de cadascú és uin instant tan sols, un instant únic i irrepetible, per això quasi tots el volem eternitzar. Però també vull ser conscient que la humanitat segueix i seguirà més enllà d'una mateixa, i que per tant els altres tenen importància per igual, valor i drets, tots per igual.
