divendres, 29 de maig del 2009

íntim

Preparo el teu jaç,
cada detall i melodia que et convidi a quedar-te.
Un espai acollidor i íntim per a les teves arrels,
enllaçant amb les meves en una fusió sense límits.




dilluns, 25 de maig del 2009

Viatge cap a la salut


Sento que hi ha molts aprenentatges que semblen estar superats i no, em tornen a venir situacions que els fan trontollar.

I no es pot dir que sigui gens agradable però és el que hi ha i estic en millor disposició que dies enrera per a mirar quina és aquella feina pendent que costa mil i un esforços però que em sortirà a compte tirar endavant.


PEr una banda protegir-se de malestars externs, que com molta gent experimentem actualment genera la inestabilitat econòmica, laboral,...sobretot a les grans ciutats aquest clima tens es capta i esquitxa sovint.


L'Alfons, que és una de les persones que em mereix més confiança en el referent a la salut, en comentar plegats aquesta situació, em parlava de trobar el punt a dins des d'on sentir-me bé amb mi mateixa i protegida, des d'on observar amb més serenitat allò que passa a fora, sense que cali.

Penso en com poder trobar aquest punt interior des del qual les manifestacions d'aquesta incertesa social actual, com són la por, la ràbia, la impotència, la tristesa,...no arribin a desmuntar en alguns moments allò propi que dóna sentit i força, alegria i benestar.

És el punt de dir "sóc com sóc" i és el què em val. No cediré davant les influències negatives que els altres (alguns) puguin necessitar avocar. Amb mi no ho podran fer. Peti qui peti.

Per si a algú també li pot servir o pot dir la seva pròpia experiència al respecte.

dissabte, 23 de maig del 2009

Maite


En dies i nits com les d'avui, de ple maig, et recordo i enyoro especialment. Quan la fresca de la nit porta cert aroma a flors, i hi ha petards d'alguna festa major de barri proper.

Em vénen al record les festes majors viscudes de petites i jovenetes al barri de Sant Pere i a la Festa Major de Terrassa. Nits de ball adult on les criatures podíem córrer lliures, menjar gelats i sentir-nos més grans i aventurers fins a altes hores. Els teus pares, com els meus, en això eren permissius i ens deixaven fer sense cap tipus de control. Quedàvem un grup i a cada festa major del barri ens passàvem els dies al carrer de dia i de nit.

Engalanàvem el carrer Catalunya amb la comissió on la teva família participava activament. La meva mare havia col.laborat més d'un cop ajudant a fer els capgrossos. Jo venia a buscar-te a casa, jugàvem entre els retalls de roba de la teva botiga, ens amagàvem al magatzem del darrera.
Ens perdíem pels carrers plens de música.

Després ens trobàvem a classe, compartíem moments de tota mena, durant anys molt unides. Per mi érets, a l'igual que per a l'Anna, la Mireia,... una amiga en la que ens fixàvem molt. Una amiga més madura, serena, pausada, especial.
Com si sabessis que per a tu la vida seria més curta a nivell cronològic, molt més, però més llarga en intensitat i saviesa.

Vas haver de marxar d'entre nosaltres amb 18 anys acabats de fer, la realitat de la mort sempre esperant aprop ens va caure a tots ala damunt com una llosa, en plena adolescència.

No hi ha dia que no et tingui en el meu record, ara des d'aquí llenço aquestes paraules al vent de la nit de maig, una nit com la que tu vares néixer. Per si algun d'aquests mots penetra en la teva energia, allí on siguis.

La nostra filla


Nora de colors, d'on has tret tanta alegria?
Filleta dels meus amors, portes la gràcia, l'encant, el "duende" a dins, ben endins al cor.

Aquesta tarda petitona meva, m'has fet tan feliç...!
Els teus abraços guareixen la meva ànima i l'omplen de tendresa.
Els teus somriures, carícies, salts, corredisses, les mirades picarones, tan presumida...! Quan et xerres al mirall admirant les teves gràcies, o balles abstreta en la música les mames bavegem, dutes pels teus mil i un encants.

Estic sota el teu embruix, espurna de cel, àngel ... Ho omples tot de sentit.

divendres, 22 de maig del 2009

Léger


L'instant sobre la teva pell és eternitat.

Reposes i, en mirar-te, em sé plena dels teus somnis.

Et duria molt enllà on tot és lleuger, alegre, espontani, net.

dimarts, 19 de maig del 2009

L'Amistat




Aquella trucada en el moment de més necessitat.

Una visita generosa, on hi ha converses on hi cap de tot.

Missatges recomfortants.

Vàries persones que regalen el seu suport mentre elles tenen moments difícils alhora.

Ofertes generoses i plenes de les moltes perles del seu cor.

Cadascú a la seva manera, en el seu estil.

Em sento ,com poques vegades, tan aprop de persones que saben molt de la paraula estimar, i potser ni se n'adonen. Per elles em sento plena de gratitud i rica gràcies al seu afecte.

dissabte, 16 de maig del 2009

A L'Empordà

Dinem tots junts, després d'una retrobada emotiva i preparació de l'àpat per equips.
Els nois de l'amanida, les noietes dels pintxos de fruita, les que paren taula a fora, els encarregats de les brases i la carn al jardí.


Hi ha animació, riures provocats sobretot per dos dels majors pallassos que competeixen el el.loqüència i no paren de dir-ne de grosses.


LA quitxalla juga plegada, en el seu món propi separat del dels grans; hi ha els gatets , les joguines, els arbres, els dibuixos. La nostra filla no perd detall ni joc, té un tronc que li fa de taula, un graó apassionant de pujar i baixar, uns cadellets que agafa de qualsevol manera -pobrets!-, i ha trobat les millors mainaderes, que vetllen tot el temps perquè estigui bé.


Debats, records, silencis, molt bon rotllo entre gent macota.

Molt a gaudir, un vídeo de boda de les que fan goig d'anar, amb llagrimeta inclosa clar.
Passeig campestre, bon sopar i nit calmada amb fons de grills només.
I uns amfitrions professionals.




Això És Vida!!!

La foto és de la pel.lícula "El hada ignorante"

dimecres, 13 de maig del 2009

Sandra escriu...

Transmeto això que ha escrit la Sandra pel bloc:


Compartir és un acte de generositat,

La Judith ho fa sovint amb nosaltres a través de petites fotografies en forma de lletres que ens permeten conéixer-la més.

Sé de bona tinta que ho comparteix amb molta gent, a través d’aquest blog que un bonic dia d’estiu va decidir començar. Arribem a molts aspectes íntims de la seva vida, angoixes, moments d’alegries, formes d’entendre la vida, pures descripcions de moments empapats d’emocions …

Compartir és un acte de generositat, penso que allò que ens fa sentir quan la llegim: afinitat, sensibilitat, tristesa, ràbia, enfado, discrepància, és una suma que enriqueix d’una forma exponencial l’aprenentage de viure.

Em permeto demanar-vos que si heu estat en més d’una ocasió amb ganes de dir la vostra, simplement, encara que sigui una paraula, ens permetrà a tots treure més profit i sentir-nos més aprop els uns dels altres.

dimarts, 12 de maig del 2009

Segona vida


"Amo las horas de mi ser en sombra
donde se profundizan mis sentidos;
he hallado en ellas, como en viejas cartas,
mi vida cotidiana ya vivida,
su leyenda lejana y superada.

Por ellas sé que tengo espacio para
una segunda vida, ancha y sin tiempo.

Y algunas veces soy igual que el árbol
que, maduro y sonoro, en una tumba
cumple
aquel sueño que el muchacho antiguo
(ceñido por sus cálidas raíces)
perdió en melancolías y canciones."

Rainer Maria Rilke. Versos de un joven poeta.

dilluns, 11 de maig del 2009

Sobre tirar la tovallola


Els missatges optimistes no sempre serveixen.

Quan les coses van molt maldades no ajuda pensar que tot està en mans pròpies, és enganyós i pot arribar a perjudicar molt. I més ara en temps de crisi. La sensació de poder fer alguna cosa respecte les coses que ens passen clar que ajuda a tirar endavant.
Però hi ha moments en què tu sol no pots, en que les coses que succeeixen no són "les que et busques", que pots ser víctima de males circumstàncies, tractes injustos, ...
Pots buscar la calma sense sort, i no perquè no lluitis , vulguis aprendre, provis totes les maneres, plantis cara. Però ja no es tracta d'això.

ES pot tirar la tovallola perquè hi ha injusticies que vénen de fora i no valen arguments autoculpants "sempre està a les pròpies mans fer quelcom", bla bla. Arguments que exculpen l'altre que pot tenir responsabilitats. L'Estat per exemple, el govern, etc etc


Per anar acabant una cita que em ve al pèl de Michela Marzano de La Contra a La Vanguardia d'avui:

"Llámele suerte, destino, imponderables, lo que quiera, pero se trata de la madura aceptación de que una parte de lo que nos sucede -por ejemplo la crisis financiera- no depende exclusivamente de nosotros."

"A veces es mejor fracasar. Fracase hombre, no sé si será más feliz pero seguro que vive más tranquilo".

Ni victimisme ni l'altra banda qie seria'" he de poder amb tot doncs el què tinc és perquè m'ho mereixo".


La pintura és de David Graux.

dimecres, 6 de maig del 2009

Clarobscurs




Turbulències i clars, contrastos extrems agredolços.

El millor dels regals pel dia del sant, també en el mateix dia disgustos i decepcions. Com la vida mateixa, no hi ha claredat sense foscor, no hi ha plenitud sense malestars,
com valoraríem sinó els dies nítids, radiants i plens de música?

Vaivé constant, a cops esgotador...Però senyal indiscutible que estem vius, que ens exposem a les tempestes i tirem endavant malgrat vinguin núvols negres , segurament serà inevitable que descarreguin.

La por no ha de tenir massa espai, sí la prudència.

El valor i l'autenticitat podran amb tot. SErà una pau guanyada a pols.

dimarts, 5 de maig del 2009

Al paraís

Aquest és un dels racons on ens anem a perdre de tant en tant.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,


hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.


Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.

Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.


Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.